Categoria: Sense categoria

El Pazo de Meirás és d’un gran interès jurídic, històric i polític, d’acord amb el que la Meritxell Gabarró ha explicat cronològicament al TOT ES MOU de TV3, de forma molt entenedora i amb criteri propi. A dia d’avui el Pazo ja és de titularitat de l’Estat espanyol, en base a una sentència que no és ferma i que, per tant, encara hi ha recorregut fins arribar al final.

La Universitat Pompeu Fabra ha confiat en la Meritxell Gabarró per formar els alumnes del Màster de l’Advocacia de la UPF en matèria de Dret de successions.

Malgrat el format on-line, ha estat una experiència enriquidora per tots i totes, a l’haver analitzat els supòsits més habituals i qüestions més interessants, a la pràctica, de testaments i pactes successoris, marmessoria, successió intestada i de l’herència (acceptació i renúncia), aquesta última, a més, analitzada des del punt de vista fiscal i processal (partició judicial).

La Meritxell Gabarró analitza el testament de Paquirri, que conté moltes figures successòries interessants i explica el per què les va regular (Fills menors d’edat, Carmina Ordóñez, Isabel Pantoja i un patrimoni important). Respecte el repartiment de la seva herència, explica que es van fer tres lots, la particularitat de la finca CANTORA, que era titularitat d’una societat i conclou que els marmessors van actuar segons la llei.

Los datos indican que han aumentado las desheredaciones en pandemia y el programa de CUATRO AL DÍA ha invitado a Meritxell Gabarró, que ha explicado las causas y consecuencias jurídicas de las desheredaciones según la normativa estatal y, además, haciendo hincapié en algunos ordenamientos jurídicos propios, como el catalán y el vasco.

Y ello sin dejar de aportar su punto de vista de análisis social, que se lo han agradecido desde plató. Al finalizar su intervención la han calificado así: “Se explica muy bien y es muy simpática”.

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona convida a la Meritxell Gabarró per impartir una ponència en format webinar, on exposa molt planerament els passos a seguir quan una persona mor sense testament i l’hereu n’és el cònjuge vidu o la parella convivent supervivent, a més dels drets que li són legalment reconeguts i el per què d’optar per una o altra alternativa (usdefruit universal o commutació).

La Meritxell Gabarró explica al programa de l’Helena Garcia Melero de TV3 que l’esposa de Josep M. Mainat no podria heretar d’ell, inclús en el cas que en fos afavorida al testament, perquè a Catalunya, un cop cessa la convivència, la llei prohibeix heretar dels cònjuges o parelles.

Novament suscita preguntes als convidats del programa i a la pròpia presentadora, que enriqueixen el contingut de la seva exposició i assoleixen una gran audiència televisiva.  

Felipe VI ha estat notícia per haver assegurat que ha renunciat a l’herència del seu pare, Juan Carlos I.

Meritxell Gabarró ha explicat al FAQ’s de TV3 -amb total llibertat i rigor jurídic- que aquesta renúncia no té validesa legal; la situació de l’Infanta Leonor en una suposada renúncia mentre sigui menor d’edat; la connotació de les Fundacions amb seu a Panamà i altres qüestions interessants relacionades amb les renúncies de les herències.

El tàndem Meritxell Gabarró-Jaume Tarabal van impartir una webinar a l’ICAB el 15 de juny de 2020, on van defensar el testament hològraf com la millor alternativa per testar en temps de pandèmia, a més d’encetar un debat interessant sobre altres possibles alternatives per testar, tant en confinament com en situacions normalitzades, com són els testaments atorgats amb signatura electrònica o via ‘conference call’ amb el Notari, amb aportacions de dret comparat i experiències i normatives d’altres ordenaments jurídics.

Des del despatx hem interposat nombrosos recursos de reposició o peticions de devolució d’ingressos indeguts per entendre que, en el moment de l’acreditament, no s’havia produït cap fet imposable per haver venut un immoble amb pèrdues.

Els Ajuntaments s’han vist col·lapsats per aquest tipus de recursos o rectificació d’autoliquidacions amb devolució d’ingressos indeguts, i per aquest motiu molts dels nostres escrits no han tingut resposta. Però també és cert que atendre aquestes rectificacions d’autoliquidacions suposaria una pèrdua molt important dels seus ingressos, i això els ha portat en molts casos a aparcar aquests expedients fins que es produeixi un canvi legislatiu de la Llei d’Hisendes Locals, o, en d’altres casos, a desestimar-los directament adduint falta de proves.

Tal i com es regula als articles 126 i següents del RD 1065/2007, de 27 de juliol, pel que s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comuns dels procediments d’aplicació dels tributs, l’Administració Local disposa d’un termini màxim de sis mesos per a resoldre el procediment de rectificació d’autoliquidacions tributàries. En cas que no es produeixi aquesta resolució, d’acord amb l’esmentat articulat s’aplicarien les normes del silenci administratiu, la qual cosa suposa la desestimació de la devolució de la plusvàlua que s’havia demanat a l’Ajuntament.

Lluny del que pugui semblar, aquesta mesura és en defensa del contribuent, donat que això ens obre la porta a plantejar el corresponent recurs o reclamació. En aquells casos en que l’Ajuntament en qüestió sigui considerat per la llei un “gran municipi” podrem acudir directament als Tribunals Econòmico-Administratius Municipals i interposar la corresponent reclamació. I en aquells casos en el que l’Ajuntament en qüestió no sigui considerat legalment un “gran municipi”, haurem de presentar obligatòriament un recurs de reposició davant el propi Ajuntament, que si no ens contesten, ens obrirà les portes per acudir a la via judicial.