Les persones que tenen dret a la llegítima són els descendents del causant. En cas que el causant no tingui descendència, els seus progenitors podran reclamar el dret de llegítima.
La llegítima catalana és una quarta part (25%) de la massa hereditària, a dividir en tants legitimaris hi hagi i té un termini de prescripció de deu anys per ser reclamada.
Per determinar la base de la llegítima, cal computar el valor dels béns relictes existents en el moment de la defunció, així com els béns donats pel causant durant els deu últims anys de la seva vida, havent de deduir els deutes i despeses.
Les donacions fetes pel causant a un legitimari poden tenir el caràcter d’imputables a la seva llegítima.
L’hereu té l’obligació de pagar la llegítima –si li és reclamada, atesa la naturalesa de dret de crèdit de la llegítima catalana- i el dret a decidir amb què la paga, amb diners o amb béns de l’herència.
Les controvèrsies més habituals entre hereu i legitimari són en la valoració dels béns (valor real de mercat a data de la defunció); en la computació de determinats béns a efectes del càlcul de la llegítima (donacions encobertes, deutes, donacions, etc.); en la consideració de determinades donacions com a imputables a la llegítima i en la forma de pagament de la llegítima.
Els nostres clients poden ser tant legitimaris que reclamen el pagament de la llegítima com hereus que l’han de pagar.
En ambdós casos, la filosofia del despatx és la mateixa: negociar amb la inequívoca pretensió d’assolir l’acord.
Però si l’acord no és possible, novament trobem la solució al Jutjat.
A Gabarró Advocats -Herències- l’assessorem respecte el dret de llegítima i la seva valoració, tant des del punt de vista de l’hereu com del legitimari, fet que implica el coneixement d’ambdues perspectives i defensem els seus interessos en la negociació i/o davant els Tribunals.
