Herències internacionals

Cada vegada més les herències tenen elements transfronterers, en les persones i/o en els béns.

Un cop produïda la defunció caldrà acceptar els béns, pagar els impostos i gestionar el canvi de titularitat.

Les categories més habituals són:

Nacionals residents en territori nacional amb béns a l’estranger
(Exemple: un català que resideix a Catalunya i que té un immoble a França)

No nacionals residents en territori nacional amb béns en territori nacional i/o a l’estranger (Exemple: un estranger que resideix a Catalunya/Espanya i que té un immoble a Catalunya/Espanya)

No nacionals i no residents en territori nacional amb béns en territori nacional (Exemple: un estranger que resideix fora de Catalunya/Espanya i que té un immoble a Catalunya/Espanya)

Des d’una perspectiva civil:

L’objectiu comú en tots els casos és evitar una batalla legal per a eterminar quina llei civil successòria s’ha d’aplicar a la seva defunció.

I la solució és atorgar testament efectuant la professio iuris, és a dir, determinant la llei que regirà la seva futura successió, elegint d’entre la llei de la seva nacionalitat o la de la seva residència habitual.

Des d’una perspectiva fiscal:

La llei fiscal no és objecte d’elecció.

La tributació de l’impost de successions en les successions transfrontereres ho és:

  1. Per obligació personal
    El subjecte passiu (qui rep béns per herència) tributa per tots els béns heretats, amb independència del lloc on estiguin ubicats, a l’Estat on té establerta la seva residència habitual.
  2. Per obligació real
    El subjecte passiu (qui rep béns per herència) tributa a l’Estat on estan ubicats els béns.

En tots els casos cal revisar els convenis internacionals entre l’estat de residència del subjecte passiu i l’altre estat on estan ubicats els altres béns de l’herència. 

Advertir que en cas que els béns a heretar siguin immobles urbans, també es merita l’impost de plusvàlua municipal, que consta d’una sola liquidació a la localitat on estigui ubicat l’immoble.

Més serveis

Unió Europea

El punt de connexió a l’hora de determinar la llei aplicable a la successió serà la llei de la residència habitual del causant, excepte que hagués efectuat l'elecció.


Tercers Estats

Elecció de llei aplicable a la successió, certificat successori europeu i fiscalitat


Herències i Andorra

Herències d’andorrans i herències amb béns a Andorra