Etiqueta: upf
A Gabarró Advocats -Herències- hem tornat a participar un any més al Màster Universitari en Advocacia i Procura de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Aquesta és la quarta edició que la nostra directora, la Meritxell Gabarró, ha estat convidada a impartir la master class sobre dret de successions a la Sala Polivalent del cèntric edifici del carrer Balmes de la UPF.
La classe consisteix en un repàs teòric, curiositats pràctiques i especificitats del més destacat i habitual del dia a dia de: els actes mortis causa(testaments, codicils i memòries testamentàries), tractant les classes de testaments: notarials oberts i tancats i els hològrafs. Els pactes successoris en contraposició amb els testaments. La nul·litat dels testaments i pactes successoris. La successió intestada, remarcant el dret a la commutació del cònjuge vidu o la parella estable supervivent i els col·laterals, amb unes diapositives de les diferents variables amb estirps de germans i de nebots. L’acceptació i la repudiació de l’herència.
Enguany el fideïcomís de residu i la marmessoria han estat els protagonistes. Dues figures successòries poc conegudes i, en canvi, molt aconsellades pels advocats del nostre despatx, perquè encaixen molt bé amb una voluntat cada vegada més estesa, d’assegurar que els béns es mantinguin en la consanguinitat (fills i néts), permetent la venda i, a més, que hi hagi una figura -el marmessor- que eviti un possible conflicte entre els hereus, perquè té la facultat d’interpretar el disposat al testament, entre moltes altres que se li vulguin atribuir.
La directora del nostre despatx d’advocats va ser convidada pel professor Jaume Tarabal Bosch a impartir la classe de “Els negocis mortis causa” als estudiants dels grups de matí i de tarda de 4rt del Grau de Dret de la Universitat de Barcelona.
El 6 de novembre la Meritxell Gabarró va assistir com a convidada del professor Jaume Tarabal Bosch, a impartir la classe de “Els negocis mortis causa”, consistent en analitzar i identificar els testaments, els codicils i les memòries testamentàries, que va provocar que fos una ponència molt dinàmica i participativa, en la que els estudiants van tenir una aproximació a la pràctica, més enllà de la proporcionada pels seus docents habituals.
Van poder aprendre que fer testament no té edat -a Catalunya es pot atorgar testament davant de notari a partir dels 14 anys- i que és el fet de tenir patrimoni, per poc que sigui, i les circumstàncies personals, com per exemple tenir fills, el que determina la necessitat d’atorgar-lo.
Durant la classe es va remarcar la importància de no fer servir codicils -document que complementa un testament per a disposar béns concrets a persones determinades- sinó que intentin assessorar els futurs clients que directament modifiquin el testament -que és essencialment revocable- i evitin possibles discrepàncies o interpretacions divergents entre el disposat al testament i al codicil.
En canvi, sí que es van recomanar les memòries testamentàries, meravelloses per a disposar mortis causa de les joies, per exemple; sobretot si és en forma hològrafa, perquè facilita l’adaptació constant de la voluntat, ja sigui perquè s’ha fet una donació en vida, se n’ha venut una part o senzillament es vol fer alguna modificació, entre tants altres supòsits que podrien existir.