El programa Opinacat va canviar de cara aquesta setmana, amb un relleu temporal de presentadors: la Carolina Ferre va agafar el testimoni a en Carlos Fuentes mentre aquest gaudeix d’unes merescudes vacances. La presència de la directora de Gabarró Advocats -Herències- està sent, però, incondicional: la Meritxell va assistir al plató dimarts passat per parlar, una vegada més, sobre l’extensa qüestió successòria. El tema principal que es va tractar va girar al voltant de la conveniència de nomenar un apoderat. 

L’increment de l’esperança de vida sumat al ritme frenètic que sovint exigeix el dia a dia ha generat, en els darrers anys, un augment exponencial dels accidents i malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, que s’ha vist reflectit amb més situacions d’incapacitat sobrevinguda, posant en relleu la importància d’atorgar un poder general a favor d’una(es) persona(es) de total confiança perquè es faci càrrec de la gestió del patrimoni del poderdant en el cas que perdés la seva capacitat de decisió i, conseqüentment, la signatura per a qualsevol document.

La Meritxell va voler parlar àmpliament sobre aquest tema, donada la seva rellevància i practicitat: cal tenir en compte que aquest és un “poder de ruïna”, és a dir, un poder total, i que, per tant, implica un risc important. L’únic pel que no serveix el poder és per fer el testament d’algú, perquè és un acte personalíssim i, si es vol que serveixin per fer donacions, no es pot dir genèricament, sinó que com a protecció legal, cal que s’especifiqui el què i a qui es permetria fer donacions. Per a tota la resta, té previstes les facultats per actuar en nom seu, i per això és essencial que sigui una persona de TOTAL I ABSOLUTA CONFIANÇA.

Tenir el poder atorgat a algú de confiança només són que avantatges, ja que sinó cal anar al Jutjat, que designarà un Assistent per a que representi la persona que ha perdut la capacitat, el que comporta temps, diners i el pitjor, no és gens agradable pels familiars. Així es va demostrar en una de les últimes trucades d’un oient, en Celso, el qual va explicar que, en trobar-se la seva dona amb Alzheimer, no pot tancar un compte del banc que va a nom de la seva dona, pel qual li estan cobrant una comissió mensual alta. Vist que la burocràcia no hi entén de situacions humanes, el més assenyat és, mentre estem bé, ser previsors i nomenar apoderat. 

Aquesta trucada va servir, a més, per aclarir de manera pràctica un dubte de la presentadora, Carolina Ferre, que es preguntava si el poder general pot ser inherent al testament. I és que no. La Meritxell li va explicar que el poder serveix mentre vivim i que quan faltem, l’apoderat ja no pot actuar més amb el poder, perquè aleshores el patrimoni passa a ser dels hereus i el testament, que és una peça completament independent del poder que determinarà els afavorits en l’herència. En resum, el poder ens protegeix per mentre som vius i el testament el fem per dir com queda tot quan ja no hi som. 

La resta de les trucades dels oients van acabar confluint en una mateixa conclusió: fer el testament és essencial fins i tot en les configuracions més simples, com quan es té un fill únic. I, per a aquells que ho posterguen al·legant que no tenen temps, una dada curiosa que va revelar la Meritxell: el testament davant del notari es pot fer des dels 14 anys.