Categoria: Sense categoria
Cada vegada que L’Altaveu de La2 considera que la nostra directora pot aportar els seus coneixements successoris, la convida. I en aquesta ocasió ha estat arrel de l’herència del Sr. Isak Andic (q.e.p.d.), que constitueix una herència internacional, al tenir patrimoni en més d’un Estat.
Fiscalment:
Els hereus, que resideixen a Catalunya, hauran de pagar impostos per obligació personal a Catalunya, per tots els béns que heretin, amb independència de la seva ubicació.
I, a més, a cada Estat on hi tingués béns hi hauran de tributar per obligació real.
En cas que l’Estat espanyol i l’Estat on estan ubicats els béns hagin subscrit un conveni internacional de doble imposició, caldrà revisar-lo i aplicar-ne l’opció més beneficiosa pel subjecte passiu.
Civilment:
Quan hi ha testament, s’hi pot haver especificat la llei de l’Estat que ha de regir la seva successió (professio iuris), en favor de la llei nacional del causant, el que agilitza i facilita la tramitació de l’herència.
Pel contrari, si la successió és intestada perquè el causant no havia atorgat testament, cal determinar la llei a aplicar. Pels residents en els Estats membres ratificants del Reglament europeu de successions 650/2012, se’ls aplicarà la llei de l’Estat de la seva residència habitual.
Conclusió: en les herències internacionals també és aconsellable la planificació.
Agraïts novament a l’equip del programa i a la Danae Boronat.
Pots veure el programa aquí:
L’aposta per un curs tan específic és clara quan analitzem el supòsit de fet: Quan els hereus no arriben a un acord en les adjudicacions dels béns que conformen l’herència. En aquests casos serà necessari sol·licitar l’auxili judicial i interposar un procediment judicial de divisió judicial de l’herència. En síntesi, és un procediment en el que els pèrits judicials valoraran els béns hereditaris i el comptador partidor nomenat s’encarregarà de formar lots concrets de béns concrets i adjudicar-los a cada cohereu segons la seva quota hereditària.
Més de 60 alumnes i uns ponents de nivell.
Agraïts a la Presidenta de la Secció de Dret Civil de l’ICAB, Marta Legarreta, per encomanar-nos-en la Coordinació, juntament amb el Professor Tarabal.
Gran representació de l’equip de Gabarró Advocats -Herències- a la Jornada organitzada pel Col·legi Notarial de Catalunya https://www.colegionotarial.org/ca/, l’ICAB https://www.icab.es/ca/index.html i la Generalitat de Catalunya https://web.gencat.cat/ca/inici per la recent aprovació de la Llei d’Eficiència Processal 1/2025, que implica un canvi de paradigma en els procediments judicials civils i mercantils i, en conseqüència, també en seu de negociació, a l’haver de descriure a la pròpia demanda l’activitat negociadora prèvia, sota pena d’inadmissió de la demanda.
Un repte per respectar la confidencialitat, més temps i més despesa.
Amb l’espasa de Damocles: la nova regulació en matèria de costes judicials.
Malgrat tot, donem-los una oportunitat als MASC (Mètodes alternatius de solució de controvèrsies) i la pràctica ens dirà si solucionen la congestió dels Jutjats -reduint el nombre de litigis i agilitzant els processos- o l’empitjoren.
La nostra directora, Meritxell Gabarró, ha participat recentment al programa La Selva de 3Cat, conduït per Xavier Grasset. Durant la seva intervenció, ha analitzat les últimes voluntats del Papa Francesc, destacant la importància de diferenciar entre el testament tradicional i el testament vital. Una reflexió necessària en un moment en què les decisions sobre el final de la vida prenen cada cop més rellevància social i personal.
Màster Class de la Meritxell Gabarró a l’Edició 2025 del Màster de Successions de l’ Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona , amb el TALLER DE TESTAMENTS. Enguany amb un grup d’alumnes presencial i on line que no l’han deixada indiferent. Gràcies a Formació de l’ICAB i als alumnes per haver-la fet gaudir tant aquestes tres hores de dimecres a la tarda!
Herències intestades: què passa quan no hi ha testament?
Ahir a la tarda, la Meritxell Gabarró va participar al programa L’Altaveu, on es va parlar de l’herència de la Mayra Gómez Kemp, la icònica presentadora del Un, dos, tres… Tot i que ella havia fet testament, el cas serveix per entendre la importància de planificar la successió. Gràcies a haver atorgat testament, les hereves de la Mayra van ser les seves fillastres i no les seves germanes, amb les que no hi tenia bona relació, que per la via intestada haurien estat les beneficiàries, segons la llei, atès que no tenia fills, ni pares ni marit (ordre del Código civil español, d’aplicació en aquest cas). Amb l’existència del testament, les germanes tampoc tenen dret a la llegítima, que està reservada als fills o nets o, en defecte, pels ascendents (progenitors).
Les herències intestades tenen lloc quan una persona mor sense testament. En aquests casos, la llei catalana estableix qui són els hereus segons el següent ordre de succeir: descendents, cònjuge o parella de fet, ascendents, col·laterals fins al 4rt grau, que són els cosins germans. Si no hi hagués cap d’aquests familiars, la Generalitat de Catalunya seria l’hereu.
Fer testament és un acte senzill, econòmic i assegura que el patrimoni serà pels que realment volem, no per aquells que determini la llei.
La nostra directora, Meritxell Gabarró, ha parlat de voluntats digitals i de la reputació on line post mortem a La Selva de 3Cat, amb l’Ester Pagès i el Xavier Grasset.
L’era digital ja és aquí i és recomanable aprofitar el testament per nomenar el/s representant/s que hauran de sol·licitar la cancel·lació dels comptes actius als prestadors de serveis digitals i regular si han de poder tenir accés o no al contingut.
Agraïts al Joan Rufas i a l’Ester Pagès per la invitació i al Xavier Grasset per la seva complicitat.
L’Altaveu de La2 ha convidat en format on line la nostra directora, on ha estat interpel·lada per explicar que les donacions tributen a partir del primer euro rebut gratuïtament.
A Catalunya les donacions efectuades mitjançant escriptura notarial entre pares i fills (i també néts) tenen un tipus impositiu acceptable: del 5% (donacions fins a 200.000€); del 7% (donacions de 200.001€ a 600.000€) i del 9% (a partir de 600.001€).
Un fill o net, de màxim 36 anys, si compleix els requisits establerts legalment, podrà aplicar la bonificació del 95% en l’impost de donacions en els primers 60.000€ que rep en donació (de diners) per a adquirir el seu habitatge habitual o que directament rep en donació l’habitatge que constituirà el seu habitatge habitual.
Si, per contra, els diners es volen deixar i no donar, cal subscriure un contracte de préstec entre particulars (amb o sense interessos) i liquidar-lo davant l’Agència Tributària de Catalunya, essent exempt el tribut del préstec, amb el benentès que si qui ha prestat els diners falta sense que li haguessin estat retornats, els hereus hauran de pagar impost de successions.
No ens cansarem mai de dir-ho: PLANIFICACIÓ FISCAL en vida i per la futura successió.
Agraïts a l’equip del programa i a la Danae Boronat per comptar amb nosaltres per difondre consells bàsics que afecten a moltes famílies.