Herències intestades: què passa quan no hi ha testament?

Ahir a la tarda, la Meritxell Gabarró va participar al programa L’Altaveu, on es va parlar de l’herència de la Mayra Gómez Kemp, la icònica presentadora del Un, dos, tres… Tot i que ella havia fet testament, el cas serveix per entendre la importància de planificar la successió. Gràcies a haver atorgat testament, les hereves de la Mayra van ser les seves fillastres i no les seves germanes, amb les que no hi tenia bona relació, que per la via intestada haurien estat les beneficiàries, segons la llei, atès que no tenia fills, ni pares ni marit (ordre del Código civil español, d’aplicació en aquest cas). Amb l’existència del testament, les germanes tampoc tenen dret a la llegítima, que està reservada als fills o nets o, en defecte, pels ascendents (progenitors).


Les herències intestades tenen lloc quan una persona mor sense testament. En aquests casos, la llei catalana estableix qui són els hereus segons el següent ordre de succeir: descendents, cònjuge o parella de fet, ascendents, col·laterals fins al 4rt grau, que són els cosins germans. Si no hi hagués cap d’aquests familiars, la Generalitat de Catalunya seria l’hereu.


Fer testament és un acte senzill, econòmic i assegura que el patrimoni serà pels que realment volem, no per aquells que determini la llei.