Etiqueta: successions
A Gabarró Advocats -Herències- hem tornat a participar un any més al Màster Universitari en Advocacia i Procura de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Aquesta és la quarta edició que la nostra directora, la Meritxell Gabarró, ha estat convidada a impartir la master class sobre dret de successions a la Sala Polivalent del cèntric edifici del carrer Balmes de la UPF.
La classe consisteix en un repàs teòric, curiositats pràctiques i especificitats del més destacat i habitual del dia a dia de: els actes mortis causa(testaments, codicils i memòries testamentàries), tractant les classes de testaments: notarials oberts i tancats i els hològrafs. Els pactes successoris en contraposició amb els testaments. La nul·litat dels testaments i pactes successoris. La successió intestada, remarcant el dret a la commutació del cònjuge vidu o la parella estable supervivent i els col·laterals, amb unes diapositives de les diferents variables amb estirps de germans i de nebots. L’acceptació i la repudiació de l’herència.
Enguany el fideïcomís de residu i la marmessoria han estat els protagonistes. Dues figures successòries poc conegudes i, en canvi, molt aconsellades pels advocats del nostre despatx, perquè encaixen molt bé amb una voluntat cada vegada més estesa, d’assegurar que els béns es mantinguin en la consanguinitat (fills i néts), permetent la venda i, a més, que hi hagi una figura -el marmessor- que eviti un possible conflicte entre els hereus, perquè té la facultat d’interpretar el disposat al testament, entre moltes altres que se li vulguin atribuir.
La directora del nostre despatx d’advocats va ser convidada pel professor Jaume Tarabal Bosch a impartir la classe de “Els negocis mortis causa” als estudiants dels grups de matí i de tarda de 4rt del Grau de Dret de la Universitat de Barcelona.
El 6 de novembre la Meritxell Gabarró va assistir com a convidada del professor Jaume Tarabal Bosch, a impartir la classe de “Els negocis mortis causa”, consistent en analitzar i identificar els testaments, els codicils i les memòries testamentàries, que va provocar que fos una ponència molt dinàmica i participativa, en la que els estudiants van tenir una aproximació a la pràctica, més enllà de la proporcionada pels seus docents habituals.
Van poder aprendre que fer testament no té edat -a Catalunya es pot atorgar testament davant de notari a partir dels 14 anys- i que és el fet de tenir patrimoni, per poc que sigui, i les circumstàncies personals, com per exemple tenir fills, el que determina la necessitat d’atorgar-lo.
Durant la classe es va remarcar la importància de no fer servir codicils -document que complementa un testament per a disposar béns concrets a persones determinades- sinó que intentin assessorar els futurs clients que directament modifiquin el testament -que és essencialment revocable- i evitin possibles discrepàncies o interpretacions divergents entre el disposat al testament i al codicil.
En canvi, sí que es van recomanar les memòries testamentàries, meravelloses per a disposar mortis causa de les joies, per exemple; sobretot si és en forma hològrafa, perquè facilita l’adaptació constant de la voluntat, ja sigui perquè s’ha fet una donació en vida, se n’ha venut una part o senzillament es vol fer alguna modificació, entre tants altres supòsits que podrien existir.
L’agenda mediàtica del mes d’octubre de la Meritxell Gabarró, directora de Gabarró Advocats -Herències-, va concloure, en la tarda del dia 31, amb la seva assistència al programa televisiu Via 15, conduït per la periodista Vanessa Raja i emès en la xarxa de televisions locals de Betevé.
El programa es va desenvolupar en format entrevista i, durant la mateixa, vam poder veure com unes variades preguntes, totes elles interessantíssimes, acabaven confluint en una mateixa conclusió. Els temes abordats van ser:
Què ocorre si el moment de fer testament coincideix amb la compra d’un habitatge?
Respecte a això, la Meritxell va respondre que, sens dubte, l’increment de patrimoni sempre és un bon motiu per a fer el testament, però que és igual de recomanable fer-lo quan tenim simplement un compte corrent al banc i es podria dir que és imprescindible si tenim fills, per a establir qui seran els seus tutors pel cas que tots dos progenitors faltessin.
És la llegítima evitable?
En aquest cas va fer especial èmfasi en la dificultat a l’hora de provar davant el Jutge que la culpa que progenitor i descendent no tinguin relació és únicament del legitimari (fill/a), però que, tot i així, si el testador vol que consti el desheretament, que pot fer-ho constar al testament.
És més aconsellable donar en vida o esperar a l’herència?
La Meritxell va aprofitar aquesta qüestió per a alertar de la fiscalitat en les donacions d’immobles, perquè l’IRPF pel guany patrimonial pot ser molt elevat i va remarcar que cal analitzar-ho prèviament.
Al vídeo podreu veure el desenvolupament complet de les qüestions. I, com ja haureu deduït, el tancament de l’entrevista no podia ser més clar: la PLANIFICACIÓ és clau en matèria successòria.
Un dimecres més, la Meritxell Gabarró va participar en el programa Opinacat per a parlar sobre temes relacionats amb les herències, en un espai l’èxit i la utilitat del qual l’han convertit en una secció habitual.
El tema principal que va abordar la directora de Gabarró Advocats –Herències– en el programa de 8TV va ser la Divisió Judicial de l’Herència. Com pràcticament en tots els àmbits que involucra la qüestió successòria, el més recomanable és negociar i arribar a un acord entre els hereus en les adjudicacions dels béns que conformen l’herència, i que arribar al jutjat sigui l’última opció.
Si cal instar la divisió judicial de l’herència, el procediment té diverses fases que, en síntesi, consisteixen en (1) formar l’inventari dels béns hereditaris, és a dir, decidir quins béns i deutes són de l’herència; (2) que els pèrits judicials valorin aquests béns hereditaris i (3) que el comptador partidor designat formi els lots concrets de béns a adjudicar a cada cohereu.
Com és habitual, una vegada tractat en profunditat el tema principal, se n’han abordat d’altres promoguts per les preguntes dels oients, molt variades i tots elles de gran interès. Així, la Meritxell ha tingut l’oportunitat de resoldre dubtes sobre la Interrogatio in iure, és a dir, la interpel·lació via notarial que es fa a un hereu quan no hi ha manera que digui si accepta o no l’herència, tenint en compte que si no es manifesta en el termini de 60 dies, a Catalunya s’entendrà per repudiada l’herència; sobre la reducció de 650.000€ en l’impost de successions en cas de minusvalidesa del 75% o sobre l’impost d’actes jurídics documentats que cal en cas de dissolució de condomini d’un pis, per exemple, que és de l’1,5% del valor del que s’adquireix.
Per a acabar, esmentem una anècdota que ens porta a una interessant reflexió. Una de les oients ens ha explicat que no tenia relació amb una de les seves dues filles i que la “seva” part la deixaria als nets (fills d’aquesta filla). L’oient no havia tingut en compte que la filla a qui no li deixa res tindrà dret a la llegítima i que, per tant, perjudicarà la filla amb qui sí que té relació, perquè haurà de detraure’s una part del que rebrà per pagar la llegítima a la seva germana. En el curs del programa li hem donat una possible solució. Però no és l’única. Hi ha altres possibilitats. I aquí radica la grandesa del dret: no estem parlant de matemàtiques, no ha d’haver-hi una única resposta, sinó que, en funció de la voluntat, s’ha de trobar la figura jurídica que més encaixi.
Una vegada més, gràcies a 8TV i al programa Opinacat per donar-nos aquest espai de valor per a tractar el tema successori. Un autèntic plaer haver estat al servei dels oients!