En l’àmbit de la Unió Europea, el Reglament europeu de successions 650/2012 (RSE 650/2012) és el marc normatiu que regula els paràmetres generals de les herències de causants residents en territori europeu, exceptuant-ne Gran Bretanya, Dinamarca i Irlanda.
Dues són les qüestions més destacables i d’aplicació més pràctica:
–El punt de connexió a l’hora de determinar la llei aplicable a la successió serà la llei de la residència habitual del causant, excepte que hagués efectuat l’elecció. El canvi és substancial, atès que amb anterioritat a l’entrada en vigor del RSE 650/2010 era la llei de la nacionalitat del causant.
Per aquest motiu resulta imprescindible que, els ciutadans residents en un Estat de la Unió Europea del que no en siguin nacionals, revisin la seva situació jurídico successòria, valorin quina llei els convé més i elegeixin en conseqüència.
La llegítima és el dret amb més diferències en els ordenaments jurídics de cada Estat, tot i que hi ha altres factors a analitzar.
-La creació del certificat successori europeu, que pot ser utilitzat a tots els Estats membres del RSE 650/2012, sense que exclogui la via convencional de l’atorgament de la tradicional escriptura d’herència.
El certificat successori europeu, com a un únic document notarial, possibilita la inscripció de qualsevol bé immoble ubicat en dits Estats membres i/o canviar la titularitat dels actius financers obrants en entitats bancàries de dits Estats membres, evitant així l’haver d’atorgar una escriptura d’herència a cada Estat on hi haguessin béns a heretar.
