Si la presència de la nostra directora, Meritxell Gabarró, ja és tan habitual al programa Opinacat, és perquè entendre les herències és una qüestió viva: els conflictes que poden sorgir al voltant d’aquest tema són tants i tan variables que les solucions (sovint n’hi ha més d’una!) han de ser igual de flexibles i, fins i tot, creatives. En resum: fins i tot comptant amb la millor experta, una vida no seria suficient per a resoldre tots els dubtes sobre la qüestió successòria.

Un exemple clar va ser la trucada d’una oient el dubte de la qual ja es va abordar en el programa anterior, i a la qual se l’havia alertat que, tal i com ho ordenava el testament l’oient, el desheretament d’una filla podia perjudicar l’altra filla. Doncs, així com la pregunta, la resposta també va evolucionar. En aquesta ocasió, l’oient, Teresa, va explicar haver tornat al notari, qui li va assegurar que amb el desheretament podia quedar-se tranquil·la. La Meritxell es va reafirmar en el seu primer assessorament, que el risc de perjudicar la filla no desheretada era elevat. I va indicar una altra via que respectava la voluntat de Teresa: podia imposar una càrrega a les netes (filles de la filla desheretada): la de pagar elles mateixes la llegítima a la seva mare, si la reclamés. La Meritxell va ser contundent a l’afirmar que l’última paraula en els desheretaments considerats injustos la té un jutge: ni els testadors, ni els notaris, ni els advocats.

Un altre tema d’interès que va explicar la Meritxell és l’estratègia fiscal que entre els cònjuges i parelles no s’hereti la totalitat del patrimoni. Si bé és cert que, a Catalunya, l’impost de successions té un 99% de bonificació en la quota quan qui hereta és el cònjuge o la parella (tots dos estan equiparats) i, per tant, es podria concloure fàcilment que és el que convé, en determinats volums patrimonials, és una mala determinació si es fa una lectura en termes fiscals i, com diu la dita castellana, seria “pan para hoy y hambre para mañana”, perquè s’augmenta la massa hereditària del supervivent que, quan falti, els fills hauran d’heretar de cop el patrimoni d’ambdós progenitors, el que implica, seguríssim, una quota de l’impost de successions més alta (per la progressivitat agressiva de l’impost de successions).

També es va comentar el que ocorre en cas de no haver-hi testament. En aquesta tessitura l’herència va als fills amb l’usdefruit vitalici pel cònjuge o la parella. Si no hi ha fills, tot va al cònjuge o la parella. Si no hi ha fills ni cònjuge o parella, hereten els germans, després els nebots i fins al quart grau de consanguinitat (els cosins germans). En última instància, si no existeix cap familiar, l’herència li pertanyerà a la Generalitat de Catalunya, la qual, per llei, haurà de destinar aquest patrimoni per a fins socials.

Finalment, la qüestió que va portar al debat més apassionat va ser l’impost de successions. La directora de Gabarró Advocats -Herències- va deixar clara la seva posició sobre aquest extrem i de forma molt rotunda: a Catalunya és abusiu. La instauració a partir del 2022 del sistema de valoració dels immobles pel Cadastre amb els anomenats “valors de referència” ha comportat que la base a heretar sigui molt més alta (tot i tractar-se del mateix immoble) i l’impost de successions s’ha disparat de manera exponencial en massa herències. Si l’administració estatal decideix apujar els valors mínims dels immobles, l’administració autonòmica caldria que atenúes els tipus impositius (percentatge a pagar) de l’impost de successions, doncs d’una altra manera, porta a viure autèntics drames familiars.

Dijous vinent, la Meritxell participarà de nou al programa Opinacat amb una premissa inicial a desenvolupar, però oberta a respondre les preguntes de tots els oients, que seran els que, com sempre, vagin marcant la línia l’emissió. Una vegada més, gràcies a l’equip de 8tv per permetre’ns acostar el coneixement sobre les herències al gran públic.