Per a no heretar problemes, fer un testament no és suficient: cal fer un BON testament. Al voltant d’aquest tema va girar el programa Opinacat del passat dimarts, al qual, la Meritxell Gabarró, directora de Gabarró Advocats -Herències-, hi va assistir un cop més per il·luminar certs aspectes d’aquest camp tan dens i complicat que són les herències.

El 13% dels espanyols no té fet el testament. Aquesta impactant i desfavorable dada que Carlos Fuentes va posar sobre la taula a l’inici del programa va sorprendre una Meritxell que, emissió rere emissió, no es cansa de recordar les nefastes conseqüències que poden resultar de no fer el testament. I és que negligir aquest tràmit pot complicar, i molt, la vida dels hereus. L’escriptura de la declaració d’hereus que s’obliga a fer en cas de voler accedir al patrimoni quan no hi ha testament, té un cost de factura de notari superior a la de fer el propi testament, és així segur. I aquest és només el primer dels molts problemes que es poden trobar els hereus. 

A més d’insistir, de nou, en la importància de fer el testament, la Meritxell va donar unes claus per a fer-lo com cal. I ho va fer indicant allò que és imperatiu evitar. La seva explicació es va dividir en tres punts fonamentals i, com ella sempre remarca, de forma conceptual i sens perjudici que cada cas és diferent.

1.- No s’ha de deixar l’herència “a parts iguals” a tots els fills, sinó que en la mesura del possible, cal fer els lots i especificar què es deixa a cadascú, per evitar que els hereus, al no posar-se d’acord, hagin d’instar davant els tribunals el procediment de la divisió judicial de l’herència. El conflicte és un possible risc, que es minimitza moltíssim amb un bon testament.

2.- Tampoc és convenient deixar-ho tot en bloc al cònjuge o parella i, aquesta afirmació, va remarcar, ho és pensant a nivell fiscal i sempre que no contradigui la voluntat de qui testa. 

3.- Finalment, cal analitzar i, en el seu cas, fer constar els préstecs o les donacions fetes en vida que podrien afectar o alterar el resultat de les llegítimes i, fins i tot, el repartiment de l’herència. Obviar determinats actes de liberalitat fets al llarg de la vida, pot provocar situacions injustes a futur.

Una vegada abordat el tema principal i atesa la primera trucada d’una oient, s’han tractat altres errors, més dispars però molt comuns a l’hora de fer el testament. De nou, la Meritxell ha llançat llum sobre tots ells, mostrant que alguns són un simple “mite” mentre que uns altres tenen un fonament real. 

Responent a la pregunta d’un oient, va parlar de la marmessoria com una molt bona alternativa per solucionar la compensació entre els fills quan els lots de cada un no valen el mateix que, d’altra banda, és el més habitual. El que no va dir la Meritxell en directe és que ella mateixa i els advocats de Gabarró Advocats -Herències- sovint són nomenats marmessors als testaments, perquè coneixen de primera mà la voluntat del testador i, per tant, en el seu cas podrien evadir qualsevol dubte a l’hora d’interpretar les disposicions testamentàries, a més de saber aprofitar al màxim l’estalvi fiscal que poden produir determinades clàusules que continguin els testaments fiscalment eficaços que assessoren.

Un cop aclarits aquests temes, s’ha donat pas a més trucades, la primera de les quals ha donat peu a parlar d’un tema molt recurrent en aquests temps: què fer en cas de famílies “reconstruïdes” en les quals un cònjuge té fills, però l’altre no. Meritxell ha aclarit que, en primera instància, depèn de la voluntat de deixar o no herència als fills que no són consanguinis. I que, si es decideix que sí, és importantíssim una vegada més fer testament, doncs, si no es fa, per llei no els hi pertocaria res. 

També ha sorgit una qüestió de part del mateix presentador, Carlos Fuentes, el qual ha demanat a la Meritxell que li resolgués un dubte sobre la tutela de menors d’edat: no es pot nomenar un tutor legal mentre un dels progenitors sigui viu, sinó que la previsió i cautela serà per si faltessin tots dos progenitors. El que sí que es pot fer en tots els casos és nomenar a qualsevol persona (de màxima confiança, és clar) com a  administrador patrimonial, i allargar-ho més enllà dels 18 anys, amb la idea de protegir el patrimoni i qui l’ha de rebre, encara que ja tingui la majoria d’edat. Això ocorre sovint en casos de divorci complicats, per a evitar que l’altre progenitor pugui interferir en el patrimoni i fins i tot en la voluntat dels fills vers aquest patrimoni. 

Aquests sol són alguns dels temes que s’han tractat en els més de vint minuts dedicats a l’ampli món de les herències. En acabar el programa, la Meritxell ha volgut agrair en directe, a tot l’equip del programa, que facin possible l’existència d’un espai de divulgació sobre la qüestió successòria, perquè, és ben cert que, tard o d’hora, hi haurem de passar tots, d’una manera o una altra, perquè rebrem o perquè deixarem béns en herència. I, com en tots els àmbits, la informació és poder.