El programa de Ràdio 4 De boca a orella, conduït per Sílvia Tarragona, ha tornat a comptar amb la presència com a experta de la directora de Gabarró Advocats -Herències-. Meritxell Gabarró hi ha comentat qüestions com els canvis en les herències després de festes, el fet que més d’un 60% de les darreres voluntats estiguin fetes per dones, i els drets successoris de les parelles de fet.

“Tant Nadal com l’estiu són moments de retrobaments familiars”, ha afirmat Gabarró. “I efectivament pot passar que s’evidenciïn situacions que durant l’any, com que hi ha poc contacte, no es vegin”. Aleshores pot ser que una persona opti per modificar el seu testament segons el comportament d’un familiar, per no deixar-li tota l’herència a aquest. I, tal com veiem al despatx, els hereus acabaran tenint millores a nivell d’impostos. “Un match entre la voluntat i la fiscalitat”, com ha dit Gabarró.

Les últimes voluntats

Pel que fa a les últimes voluntats, la directora de Gabarró Advocats Herències ha aclarit de què es tracta aquest concepte. Les darreres voluntats per antonomàsia són el testament (civil), que cal diferenciar del testament vital o voluntats anticipades (aquests dos últims fan referència al mateix document o concepte).

El testament vital o voluntats anticipades és un document en el qual es pot deixar per escrit la voluntat d’anticipar la mort natural, en cas de patologia irreversible i final, designant un o més representants que es comunicarien amb l’equip mèdic atesa la impossibilitat del malalt d’emetre la seva voluntat conscient. És molt útil per especificar el tractament del cos un cop produïda la defunció: donació d’òrgans, incineració o no, lloc on dipositar les cendres, funeral, enterrament i tot allò que una persona desitgi.

En qualsevol cas, el testament vital servirà de guia pels familiars que es troben en una situació complexa d’afrontar, la mort imminent d’un ésser estimat i la presa de decisions. En cas d’existir el testament vital, no cal prendre decisions –perquè el malalt les va manifestar quan estava bé– sinó únicament materialitzar-les.

Pel que fa al testament civil, és l’instrument més conegut i utilitzat per deixar els béns en herència.

Les causes

Respecte al fet que siguin més les dones les que fan les darreres voluntats, Meritxell Gabarró ho ha atribuït als treballs de cures però també al fet que exterioritzin més els seus sentiments i per això siguin “més valentes” a l’hora de fer un document sobre què passa si per exemple queden en estat vegetatiu.

Per altra banda, Gabarró també ha comentat: “Jo crec que no és un tema tant de gènere sinó del que hem viscut. Aquells fills que han estat cuidadors dels pares ho tenen clar”. És a dir, ho han viscut i, quan siguin grans, no volen que els seus fills pateixin.

Al final de la intervenció de Gabarró al De boca a orella, s’ha parlat de què passa amb les
herències intestades –quan no hi ha testament– i el difunt fa més de dos anys que conviu en parella (encara que no tinguin papers fets). Podeu recuperar-ne les reflexions al següent enllaç: