Autor: moon

Meritxell Gabarró dirigeix el despatx especialitzat en dret de successions a Barcelona, Gabarró Advocats –Herències-, que creix contínuament des de la seva fundació l’any 2009, en gran part, per la necessitat dels ciutadans de planificar les seves futures herències, tant a nivell fiscal, com de determinar els seus hereus i afavorits per evitar conflictes i, alhora, un cop produïda la defunció, reclamar la llegítima, aconseguir repartir els béns hereditaris i, també, estudiar la viabilitat d’acceptar o de renunciar a una herència. Darrerament són moltes les veus que directament aconsellen renunciar a les herències quan no es té liquiditat per fer front al pagament de l’impost de successions. L’advocada afirma que no totes les renúncies d’herències tenen el seu fonament en la impossibilitat de pagar els tributs, sinó que un gran nombre de renúncies ho són, justament, per aconseguir una important rebaixa d’impostos.

1.- EN CAS DE DUBTE SOBRE SI RENUNCIAR A UNA HERÈNCIA AMB DEUTES ÉS LA MILLOR OPCIÓ

Quan els deutes del difunt superen el seu patrimoni, la resposta és clara: renunciar en escriptura notarial que, si es vol, es pot fer unilateralment. Ara bé, no tots els casos són tan obvis. En herències en les quals es coneixen deutes que són inferiors que l’actiu hereditari, però que es té la sensació que podrien existir-ne més, sense que hagi estat possible identificar-los, s’aconsella acceptar a benefici d’inventari –en el termini de sis mesos des que es coneix que s’és hereu i amb els requisits previstos legalment-, de manera que l’hereu només pagarà deutes per valor del que hagués heretat, evitant que respongui amb el
seu patrimoni privatiu. Aquí és clau saber com renunciar a una herència o, en el seu defecte, com protegir-se amb l’acceptació a benefici d’inventari.

2.- ELS IMPOSTOS DE SUCCESSIONS A CATALUNYA SÓN IMPORTANTS EN HERÈNCIES DE GERMANS I NEBOTS

Germans, nebots i no familiars paguen més impost de successions perquè a la seva quota se’ls aplica un coeficient multiplicador de l’1.5882 als primers i del 2 als darrers. Si hi afegim que l’herència està composada d’immobles i que hi ha poc capital als bancs, molts hereus veuen frustrada la seva intenció inicial d’heretar. Els qui no s’assessoren prèviament, renuncien a una herència. La Lletrada Meritxell Gabarró considera que és un error i manté que quan una herència és “solvent”, sempre cal acceptar-la, perquè l’impost de successions és un percentatge del valor dels béns que s’heretaran. Això sí, prenent les mesures i previsions oportunes i, en el cas analitzat, per exemple, subscriure un contracte d’arres d’un immoble per obtenir diners per pagar els impostos. Aquesta és una estratègia clau sobre com evitar l’impost de successions a Catalunya i poder inscriure l’immoble al Registre de la Propietat per, seguidament, atorgar la venda notarialment.

3.- HERÈNCIES DE PATRIMONIS IMPORTANTS ENTRE PARES I FILLS: IMPOST DE SUCCESSIONS A CATALUNYA DE PARES A FILLS

Sembla impensable que un fill/a que ha d’heretar del seu pare o mare un patrimoni elevat i sense deutes, hi renunciï. Si aquest fill té dos, tres o més fills -néts del difunt- i el testament té prevista la substitució al seu favor, degut al caràcter progressiu de l’impost de successions, és 100% segur que la suma de les quotes de l’impost dels néts serà inferior que en el cas que ho heretés tot el fill. Aquest cas és un exemple d’impost de successions a Catalunya de pares a fills on la renúncia estratègica pot rebaixar dràsticament la tributació. Explica l’advocada que de les 8.994 renúncies d’herències de l’any 2018 a Catalunya, una part són d’aquests supòsits. Aquí la pregunta recurrent és: es pot renunciar a una herència tot i que no hi hagi deutes? La resposta és que sí, i en molts casos, resulta fiscalment beneficiós.

4.- COM RENUNCIAR A UNA HERÈNCIA EN CAS DELS MENORS D’EDAT

Els menors d’edat que accepten herències han d’estar representats pels seus progenitors i, encara que no s’especifiqui, les accepten a benefici d’inventari. Aquesta protecció de la llei cap als menors també es reflexa en les renúncies, que cal l’autorització judicial, si bé a Catalunya existeix la via alternativa al Jutjat, consistent amb la compareixença davant de notari de dos parents, un de la línia paterna i l’altre de la materna. L’advocada explica que a nivell fiscal resulten interessants aquest tipus de renúncies quan es pretén que l’herència passi a l’altra branca familiar, per exemple, un causant amb dos fills i que un d’ells no vol rebre béns ni ell ni i els seus fills, un dels quals és menor d’edat, però que tampoc vol que li costi diners. Aquesta renúncia pura i simple fa que mai hagin estat hereus i, per tant, no paguin impostos. Només el germà que hereta pagarà l’impost de successions per tot el patrimoni que ha heretat. En canvi, si fes una renúncia a favor del seu germà, fiscalment seria molt gravós perquè el germà que renunciaria i cediria els seus drets pagaria impost de successions i el germà que rebria la cessió dels drets, pagaria impost de donacions a Catalunya.

5.- TERMINI PER RENUNCIAR A UNA HERÈNCIA I CONSEQÜÈNCIES FISCALS

Si ja es preveu la possibilitat de renunciar a l’herència, cal anar en compte a no dur a terme actes propis d’un hereu -com per exemple, arrendar un immoble o pagar deutes de l’herència- perquè s’haurà produït una acceptació tàcita, malgrat no haver signat formalment l’acceptació de l’herència. Civilment, la renúncia a una herència no té termini, però fiscalment sí. El termini per renunciar a una herència és clau: si la renúncia té lloc quan ja ha prescrit l’impost de successions (4 anys i mig des de la defunció), qui hereta haurà de pagar impost de donacions. I en molts casos, aquest impost de donacions a Catalunya és més elevat que el propi impost de successions.

Vic ha estat aquest divendres 23 de febrer de 2024 el centre neuràlgic de l’Advocacia catalana. Més d’un centenar d’advocats, juristes, notaris i catedràtics han assistit a la cita organitzada per L’Associació Catalana d’Especialistes en Dret de Successions (ACEDS) i la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF), que s’ha celebrat a l’Auditori del Museu Episcopal de Vic, per parlar sobre els “Drets de Família i de Successions de Catalunya”.

La Raquel Franco Manjón, advocada associada de Gabarró Advocats -Herències- i Directora del Departament de Processal ha contribuït a aportar la visió més pràctica i judicial com a participant a la ponència titulada “Nul·litat del testament per manca de capacitat i requisits formals”, posant el contrapunt a les visions acadèmiques, amb el Professor Tarabal, i notarial, amb el notari Antoni Bosch.

La Dra. Elena Lauroba Lacasa va destacar per la seva ponència vers la vulnerabilitat de les persones grans, matèria que està estudiant el seu Grup de Recerca de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i en la que hi conflueixen els drets de família i de successions.

La Jornada va servir per tractar altres assumptes com els pactes successoris, el dret de les famílies aplicat al món de les successions i es van formular diferents propostes de modificacions de la regulació de les successions atenent a l’evolució de la societat.

A Gabarró Advocats -Herències- hem tornat a participar un any més al Màster Universitari en Advocacia i Procura de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Aquesta és la quarta edició que la nostra directora, la Meritxell Gabarró, ha estat convidada  a impartir la master class sobre dret de successions a la Sala Polivalent del cèntric edifici del carrer Balmes de la UPF.

La classe consisteix en un repàs teòric, curiositats pràctiques i especificitats del més destacat i habitual del dia a dia de: els actes mortis causa(testaments, codicils i memòries testamentàries), tractant les classes de testaments: notarials oberts i tancats i els hològrafs. Els pactes successoris en contraposició amb els testaments. La nul·litat dels testaments i pactes successoris. La successió intestada, remarcant el dret a la commutació del cònjuge vidu o la parella estable supervivent i els col·laterals, amb unes diapositives de les diferents variables amb estirps de germans i de nebots. L’acceptació i la repudiació de l’herència.

Enguany el fideïcomís de residu i la marmessoria han estat els protagonistes. Dues figures successòries poc conegudes i, en canvi, molt aconsellades pels advocats del nostre despatx, perquè encaixen molt bé amb una voluntat cada vegada més estesa, d’assegurar que els béns es mantinguin en la consanguinitat (fills i néts), permetent la venda i, a més, que hi hagi una figura -el marmessor- que eviti un possible conflicte entre els hereus, perquè té la facultat d’interpretar el disposat al testament, entre moltes altres que se li vulguin atribuir.

L’acte de graduació de la promoció del curs 2022-2023 s’ha celebrat el divendres 24 de novembre a les 18:00h al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.  

La cerimònia ha comptat amb la presència de la directora del despatx, la Meritxell Gabarró, que per primera vegada ha tingut l’honor d’apadrinar un acte de graduació universitària, on ha pogut adreçar-se als recents graduats i desitjar-los èxits i encerts, tant en la tria de l’especialització, com la del sector, així com del propi exercici de la professió.

Tots ells seran juristes i alguns d’ells exerciran l’advocacia, que la pròpia Meritxell defineix com una professió vocacional, intensa i apassionant.

Han estat uns anys d’esforç i desenvolupament on han pogut créixer tant a nivell personal com professional, amb el suport dels seus pares i família, que els han acompanyat durant aquesta etapa i el dia de la graduació, tancant el cercle per celebrar el naixement d’una carrera que n’estem segurs serà molt pròspera. Cal fer una menció especial també a tots aquells professionals que han contribuït en la formació dels nous graduats, que enguany representaran el futur del món jurídic del nostre país.

L’esdeveniment l’ha obert el Dr. Andreu Olesti Rayo, com a degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, seguit pels dos representants dels nous graduats i graduades, els Sr. David Valls Broco i la Sra. Meritxell García. A continuació, la Dra. Chantal Moll de Alba, el Dr. Rafael Guasch Martorell i la nostra directora, Meritxell Gabarró, han fet els seus parlaments com a padrins de la graduació, amb la cloenda de l’acte al càrrec del Degà de la Facultat de Dret. Una organització institucional a l’alçada d’una Universitat com la de Barcelona.

La directora del nostre despatx d’advocats va ser convidada pel professor Jaume Tarabal Bosch a impartir la classe de “Els negocis mortis causa” als estudiants dels grups de matí i de tarda de 4rt del Grau de Dret de la Universitat de Barcelona.

El 6 de novembre la Meritxell Gabarró va assistir com a convidada del professor Jaume Tarabal Bosch, a impartir la classe de “Els negocis mortis causa”, consistent en analitzar i identificar els testaments, els codicils i les memòries testamentàries, que va provocar que fos una ponència molt dinàmica i participativa, en la que els estudiants van tenir una aproximació a la pràctica, més enllà de la proporcionada pels seus docents habituals.

Van poder aprendre que fer testament no té edat -a Catalunya es pot atorgar testament davant de notari a partir dels 14 anys- i que és el fet de tenir patrimoni, per poc que sigui, i les circumstàncies personals, com per exemple tenir fills, el que determina la necessitat d’atorgar-lo.

Durant la classe es va remarcar la importància de no fer servir codicils -document que complementa un testament per a disposar béns concrets a persones determinades- sinó que intentin assessorar els futurs clients que directament modifiquin el testament -que és essencialment revocable- i evitin possibles discrepàncies o interpretacions divergents entre el disposat al testament i al codicil.

En canvi, sí que es van recomanar les memòries testamentàries, meravelloses per a disposar mortis causa de les joies, per exemple; sobretot si és en forma hològrafa, perquè facilita l’adaptació constant de la voluntat, ja sigui perquè s’ha fet una donació en vida, se n’ha venut una part o senzillament es vol fer alguna modificació, entre tants altres supòsits que podrien existir. 

L’agenda mediàtica del mes d’octubre de la Meritxell Gabarró, directora de Gabarró Advocats -Herències-, va concloure, en la tarda del dia 31, amb la seva assistència al programa televisiu Via 15, conduït per la periodista Vanessa Raja i emès en la xarxa de televisions locals de Betevé.

El programa es va desenvolupar en format entrevista i, durant la mateixa, vam poder veure com unes variades preguntes, totes elles interessantíssimes, acabaven confluint en una mateixa conclusió. Els temes abordats van ser:

Què ocorre si el moment de fer testament coincideix amb la compra d’un habitatge?

Respecte a això, la Meritxell va respondre que, sens dubte, l’increment de patrimoni sempre és un bon motiu per a fer el testament, però que és igual de recomanable fer-lo quan tenim simplement un compte corrent al banc i es podria dir que és imprescindible si tenim fills, per a establir qui seran els seus tutors pel cas que tots dos progenitors faltessin.

És la llegítima evitable?

En aquest cas va fer especial èmfasi en la dificultat a l’hora de provar davant el Jutge que la culpa que progenitor i descendent no tinguin relació és únicament del legitimari (fill/a), però que, tot i així, si el testador vol que consti el desheretament, que pot fer-ho constar al testament.

És més aconsellable donar en vida o esperar a l’herència?

La Meritxell va aprofitar aquesta qüestió per a alertar de la fiscalitat en les donacions d’immobles, perquè l’IRPF pel guany patrimonial pot ser molt elevat i va remarcar que cal analitzar-ho prèviament.

Al vídeo podreu veure el desenvolupament complet de les qüestions. I, com ja haureu deduït, el tancament de l’entrevista no podia ser més clar: la PLANIFICACIÓ és clau en matèria successòria.

Tal com us vàrem anunciar, la directora de Gabarró Advocats-Herències- va assistir la setmana passada al plató de Planta Baixa, programa emès a TV3 i dirigit per la periodista Agnès Marquès, per parlar sobre l’herència intestada (és a dir, sense testament) de la María Teresa Campos després de la seva recent defunció i que, segons va dir, no va voler fer testament per por.

La Meritxell Gabarró va obrir la seva intervenció defensant que tothom faci testament, per petita que sigui l’herència. Quan no hi ha testament, el notari declara qui són els hereus a través de l’escriptura de declaració d’hereus ab intestat, que és un tràmit que val diners i que allarga el procés.

L’Agnès li va preguntar quan caldria fer el testament i la Meritxell Gabarró va aclarir que es pot fer des dels 14 anys davant de notari, si bé és molt aconsellable quan es tenen fills menors d’edat o es comença a tenir patrimoni, insistint que quan es té un compte corrent amb 1.000€ ja justificaria fer el testament.

I que resulta realment imprescindible fer testament quan a qui es vol nomenar hereu (per voluntat) no és a qui determinaria la llei pel cas que no hi hagués testament.

Després d’introduir el tema d’aquesta manera genèrica, es va donar pas a les preguntes del públic, la primera de les quals s’aborda amb gran precisió en el post que vàrem publicar la setmana passada: Qui hereta si no hi ha testament? Us aconsellem veure la FAQ en la qual Meritxell resol tot dubte que pugui sorgir sobre aquest tema.

La següent pregunta va obrir un breu debat que, en resum, va desembocar en els següents preceptes interessants:

• La suma que hem de pagar a Hisenda després de rebre una herència sempre va en funció del valor del que heretem.

• Si heretem una casa que ha estat l’habitatge habitual dels nostres pares i la mantenim almenys 5 anys sense vendre-la, la casa estarà bonificada en l’impost de successions.

• Els primers 100.000 € que s’hereten d’un pare i els primers 100.000 que s’hereten d’una mare estan exempts de l’impost de successions.

• Cal tenir molt de compte amb les donacions: malgrat que el seu impost és molt més amable que el de successions, poden acabar resultant més cares, si qui fa la donació va adquirir, per exemple, la finca per un valor molt inferior del que el donarà, havent de pagar l’IRPF pel guany patrimonial.

Des de Gabarró Advocats -Herències- volem agrair a TV3 i al programa Planta Baixa l’oferir-nos aquest espai de valor en el qual tractar, una vegada més, la inesgotable qüestió successòria.

Què passa quan no hi ha testament?

Des de Gabarró Advocats -Herències- sempre us recordem la importància de fer testament. No només perquè és la manera que es compleixi la nostra voluntat, sinó que també per planificar l’herència per minimitzar els impostos. Ara bé, què passa quan el difunt no ha deixat testament fet? Qui rebrà l’herència? En aquests últims dies, molts mitjans nacionals estan abordant aquest tema degut a un cas mediàtic de defunció sense testament: el de la María Teresa Campos.

Un d’aquests mitjans és el programa Planta Baixa de TV3, que condueix Agnès Marquès, i que va convidar a la Meritxell Gabarró per parlar d’aquesta successió intestada. Si us ho vau perdre, us animem a veure-ho en diferit a través de la plataforma de “TV3 a la carta”.

Aprofitem l’avinentesa per a oferir-vos un nou lliurament de nostres FAQ en què, precisament, la directora del nostre despatx d’advocats especialitzat en herències ens resumeix els diferents escenaris que es poden donar, en funció dels familiars que sobreviuen al causant. Abans de res, aclareix que és la llei la que determina qui són els hereus. Interessant la puntualització que el cònjuge o parella de fet que concorre amb fills, pot exercir el dret a la commutació, enlloc d’adjudicar-se l’usdefruit vitalici de tot el patrimoni.

L’ordre de succeir dels hereus a Catalunya

A Catalunya, si el difunt no va fer testament, els hereus seran els seus fills, i si aquests ja no hi són, els seus nets o besnets. En cas que el difunt estigués casat o tingués parella estable tindria dret a l’usdefruit vitalici de tot el patrimoni, excepte que en el termini d’un any decideixi commutar i adjudicar-se una quarta part de l’herència, possibilitant que fills i cònjuge o parella no hagin de compartir la propietat del patrimoni.

Si el difunt no tenia descendents i estava casat o convivia en parella, el cònjuge o parella serà l’hereu. I què passa si el testador falta sense descendents ni cònjuge o parella estable? “Aquesta herència passa cap a dalt, seran els nostres progenitors els que heretin”, aclareix Meritxell Gabarró al vídeo de les FAQ.

Continuant amb aquest últim escenari, si els progenitors del difunt tampoc hi són, l’herència serà pels col·laterals i per aquest ordre: germans, nebots i fins als cosins germans. Si no quedessin familiars fins aquest quart grau col·lateral (cosins germans), els béns els haurà d’heretar la Generalitat de Catalunya.

Resumint, quan no hi ha testament, la llei fixa l’ordre d’hereus: primer fills i descendents, després el cònjuge o parella amb dret d’usdefruit o commutació, a continuació progenitors i, si tampoc hi són, germans, nebots i cosins. Si no queda cap familiar fins al quart grau, l’herència passa a la Generalitat de Catalunya.

Preguntes i respostes

De la televisió a la premsa. Després d’una llarga temporada col·laborant assíduament en el programa Opinacat de 8TV, el despatx de Gabarró Advocats -Herències- torna a tenir representació en els mitjans escrits, en concret en el diari “La Vanguardia”.

El tema que ocupa la pàgina central de la secció “Legal” és un d’aquells que sovint s’obvia i que, precisament per això, té una gran rellevància. Ens referim a les conseqüències jurídiques que les donacions a favor de fills i/o nets poden comportar en el futur, per tal d’evitar els possibles problemes amb la llegítima i en el repartiment de l’herència. L’impuls natural de les persones de procurar el millor als seus descendents sovint es tradueix en donacions per a les quals s’han negligit alguns tràmits i/o no se n’ha calculat l’impacte a nivell civil. Així, una voluntat generosa no regulada (per desconeixement) pot desembocar en situacions injustes i impossibles de solucionar, perquè el donant ja no hi serà per a fer-ho. 

Insistim en la fiscalitat de les donacions, que remarquem cada vegada que ens ho consulten a la televisió, sobretot pel que fa al guany patrimonial en l’IRPF.

I, aquesta vegada, aprofitem per posar damunt la taula la problemàtica de les assegurances de vida -no les típiques que asseguren la mort com a contingència, sinó les que se’n diuen renda vitalícia, PVI, Unit Link, etc.- que va en augment i que, a dia d’avui, només té solució fent una bona planificació successòria, o sigui, revisant bé si hi ha designació de beneficiari i, en aquest cas, que sigui per qui realment es vol deixar i el més important, lligar-ho amb la resta del que s’ha disposat al testament, perquè no hi hagi sorpreses desagradables el dia de demà.

Si l’equip de Gabarró Advocats -Herències- ens hem reunit per aclarir els punts claus sobre el tema de la manera més comprensible i planera possible a través d’aquest article de La Vanguardia, és perquè ens trobem sovint amb aquest supòsit en el dia a dia del despatx. I és comú que no se’ns presenti a temps per un únic motiu: aquell qui fa la donació no té per què saber que al cap de molts anys aquest acte de liberalitat pot refer el repartiment de l’herència que té previst al testament. Tots els que ens hauran llegit no tindran excusa perquè som conscients de la magnitud i dificultat de la qüestió hereditària, i precisament per això ens esforcem per dur a terme un treball de divulgació que permeti a les persones afrontar les herències de la manera més humana i justa possible.