Categoria: Sense categoria

ARBECA (Les Garrigues) va ser l’epicentre de les herències catalanes el dia 24 de març, amb totes les localitats esgotades del teatre L’Abadia, per escoltar, debatre i analitzar situacions i figures successòries en una taula rodona moderada per l’arbequina Mavi Vidal i composada per tres directors de departament de Gabarró Advocats Herències, la Meritxell Gabarró, l’Albert Guasch i la Núria Roma,  que va deixar talls realment interessants, com ara la història ficcionada del Manel, que hauria pagat 1.900€, 19.000€ o 27.000€ per heretar la mateixa casa, en funció de l’any de defunció, explicitant d’una forma molt gràfica  l’augment real de l’impost de successions que Catalunya ha experimentat des de l’any 2020 i a partir del 2022. L’essència dels pactes successoris i la conveniència o no d’atorgar-ne, amb exemples molt pràctics i entenedors, que va aproximar la figura als assistents.

Atès que el pretext era la intervenció de la directora del despatx, Meritxell Gabarró i del director del departament de fiscal, Albert Guasch,  en el programa del 30 Minuts “Tocats per l’herència”, es va projectar en format cinema i visionat en directe, la qual cosa va permetre detectar les situacions i supòsits que van despertar més expectació als 180 assistents a L’Abadia.

En acabar, es va encetar el col.loqui, amb la participació del públic assistent, entregat i pacient durant les gairebé 3 hores que va durar l’acte i que va formular preguntes de recurrent interès, com ara si és necessari informar els fills del contingut del testament que s’ha atorgat o què és més aconsellable, fer donacions en vida o disposar-ho per herència.

Podeu consultar la notícia publicada aquí

I si només us interessa visualitzar la notícia dels informatius de Lleida Televisió, podeu clicar aquí

La nostra directora, la Meritxell Gabarró, ha tingut l’oportunitat d’aprofundir en el concepte i la importància de la figura del marmessor durant la seva intervenció al programa Tot es mou de TV3, el passat divendres, 22 de març de 2024. Aquest càrrec, que sovint assumeix en herències de clients a qui ha assessorat per redactar el testament, resulta clau per garantir el compliment de les disposicions testamentàries i assegurar una correcta aplicació de la fiscalitat.

El marmessor actua com a figura de confiança designada pel testador, amb la responsabilitat de vetllar perquè les seves voluntats es respectin amb rigor i per minimitzar possibles conflictes entre els hereus. A Gabarró Advocats -Herències- comptem amb una llarga experiència en aquest àmbit, ja que la Meritxell Gabarró ha actuat com a marmessora universal en moltes herències.

Agraïm al programa Tot es mou, amb Helena Garcia Melero al capdavant, per oferir aquest espai de divulgació, en el marc de la promoció del documental Tocats per l’herència del 30 Minuts de TV3, en el que la Meritxell Gabarró hi ha participat activament, tant a nivell d’assessorament com a experta en la matèria, com de ser entrevistada.

Pots recuperar el documental aquí:

https://www.3cat.cat/3cat/tocats-per-lherencia/video/6273067/

Vic ha estat aquest divendres 23 de febrer de 2024 el centre neuràlgic de l’Advocacia catalana. Més d’un centenar d’advocats, juristes, notaris i catedràtics han assistit a la cita organitzada per L’Associació Catalana d’Especialistes en Dret de Successions (ACEDS) i la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF), que s’ha celebrat a l’Auditori del Museu Episcopal de Vic, per parlar sobre els “Drets de Família i de Successions de Catalunya”.

La Raquel Franco Manjón, advocada associada de Gabarró Advocats -Herències- i Directora del Departament de Processal ha contribuït a aportar la visió més pràctica i judicial com a participant a la ponència titulada “Nul·litat del testament per manca de capacitat i requisits formals”, posant el contrapunt a les visions acadèmiques, amb el Professor Tarabal, i notarial, amb el notari Antoni Bosch.

La Dra. Elena Lauroba Lacasa va destacar per la seva ponència vers la vulnerabilitat de les persones grans, matèria que està estudiant el seu Grup de Recerca de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i en la que hi conflueixen els drets de família i de successions.

La Jornada va servir per tractar altres assumptes com els pactes successoris, el dret de les famílies aplicat al món de les successions i es van formular diferents propostes de modificacions de la regulació de les successions atenent a l’evolució de la societat.

A Gabarró Advocats -Herències- hem tornat a participar un any més al Màster Universitari en Advocacia i Procura de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Aquesta és la quarta edició que la nostra directora, la Meritxell Gabarró, ha estat convidada  a impartir la master class sobre dret de successions a la Sala Polivalent del cèntric edifici del carrer Balmes de la UPF.

La classe consisteix en un repàs teòric, curiositats pràctiques i especificitats del més destacat i habitual del dia a dia de: els actes mortis causa(testaments, codicils i memòries testamentàries), tractant les classes de testaments: notarials oberts i tancats i els hològrafs. Els pactes successoris en contraposició amb els testaments. La nul·litat dels testaments i pactes successoris. La successió intestada, remarcant el dret a la commutació del cònjuge vidu o la parella estable supervivent i els col·laterals, amb unes diapositives de les diferents variables amb estirps de germans i de nebots. L’acceptació i la repudiació de l’herència.

Enguany el fideïcomís de residu i la marmessoria han estat els protagonistes. Dues figures successòries poc conegudes i, en canvi, molt aconsellades pels advocats del nostre despatx, perquè encaixen molt bé amb una voluntat cada vegada més estesa, d’assegurar que els béns es mantinguin en la consanguinitat (fills i néts), permetent la venda i, a més, que hi hagi una figura -el marmessor- que eviti un possible conflicte entre els hereus, perquè té la facultat d’interpretar el disposat al testament, entre moltes altres que se li vulguin atribuir.

L’acte de graduació de la promoció del curs 2022-2023 s’ha celebrat el divendres 24 de novembre a les 18:00h al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.  

La cerimònia ha comptat amb la presència de la directora del despatx, la Meritxell Gabarró, que per primera vegada ha tingut l’honor d’apadrinar un acte de graduació universitària, on ha pogut adreçar-se als recents graduats i desitjar-los èxits i encerts, tant en la tria de l’especialització, com la del sector, així com del propi exercici de la professió.

Tots ells seran juristes i alguns d’ells exerciran l’advocacia, que la pròpia Meritxell defineix com una professió vocacional, intensa i apassionant.

Han estat uns anys d’esforç i desenvolupament on han pogut créixer tant a nivell personal com professional, amb el suport dels seus pares i família, que els han acompanyat durant aquesta etapa i el dia de la graduació, tancant el cercle per celebrar el naixement d’una carrera que n’estem segurs serà molt pròspera. Cal fer una menció especial també a tots aquells professionals que han contribuït en la formació dels nous graduats, que enguany representaran el futur del món jurídic del nostre país.

L’esdeveniment l’ha obert el Dr. Andreu Olesti Rayo, com a degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, seguit pels dos representants dels nous graduats i graduades, els Sr. David Valls Broco i la Sra. Meritxell García. A continuació, la Dra. Chantal Moll de Alba, el Dr. Rafael Guasch Martorell i la nostra directora, Meritxell Gabarró, han fet els seus parlaments com a padrins de la graduació, amb la cloenda de l’acte al càrrec del Degà de la Facultat de Dret. Una organització institucional a l’alçada d’una Universitat com la de Barcelona.

La directora del nostre despatx d’advocats va ser convidada pel professor Jaume Tarabal Bosch a impartir la classe de “Els negocis mortis causa” als estudiants dels grups de matí i de tarda de 4rt del Grau de Dret de la Universitat de Barcelona.

El 6 de novembre la Meritxell Gabarró va assistir com a convidada del professor Jaume Tarabal Bosch, a impartir la classe de “Els negocis mortis causa”, consistent en analitzar i identificar els testaments, els codicils i les memòries testamentàries, que va provocar que fos una ponència molt dinàmica i participativa, en la que els estudiants van tenir una aproximació a la pràctica, més enllà de la proporcionada pels seus docents habituals.

Van poder aprendre que fer testament no té edat -a Catalunya es pot atorgar testament davant de notari a partir dels 14 anys- i que és el fet de tenir patrimoni, per poc que sigui, i les circumstàncies personals, com per exemple tenir fills, el que determina la necessitat d’atorgar-lo.

Durant la classe es va remarcar la importància de no fer servir codicils -document que complementa un testament per a disposar béns concrets a persones determinades- sinó que intentin assessorar els futurs clients que directament modifiquin el testament -que és essencialment revocable- i evitin possibles discrepàncies o interpretacions divergents entre el disposat al testament i al codicil.

En canvi, sí que es van recomanar les memòries testamentàries, meravelloses per a disposar mortis causa de les joies, per exemple; sobretot si és en forma hològrafa, perquè facilita l’adaptació constant de la voluntat, ja sigui perquè s’ha fet una donació en vida, se n’ha venut una part o senzillament es vol fer alguna modificació, entre tants altres supòsits que podrien existir. 

L’agenda mediàtica del mes d’octubre de la Meritxell Gabarró, directora de Gabarró Advocats -Herències-, va concloure, en la tarda del dia 31, amb la seva assistència al programa televisiu Via 15, conduït per la periodista Vanessa Raja i emès en la xarxa de televisions locals de Betevé.

El programa es va desenvolupar en format entrevista i, durant la mateixa, vam poder veure com unes variades preguntes, totes elles interessantíssimes, acabaven confluint en una mateixa conclusió. Els temes abordats van ser:

Què ocorre si el moment de fer testament coincideix amb la compra d’un habitatge?

Respecte a això, la Meritxell va respondre que, sens dubte, l’increment de patrimoni sempre és un bon motiu per a fer el testament, però que és igual de recomanable fer-lo quan tenim simplement un compte corrent al banc i es podria dir que és imprescindible si tenim fills, per a establir qui seran els seus tutors pel cas que tots dos progenitors faltessin.

És la llegítima evitable?

En aquest cas va fer especial èmfasi en la dificultat a l’hora de provar davant el Jutge que la culpa que progenitor i descendent no tinguin relació és únicament del legitimari (fill/a), però que, tot i així, si el testador vol que consti el desheretament, que pot fer-ho constar al testament.

És més aconsellable donar en vida o esperar a l’herència?

La Meritxell va aprofitar aquesta qüestió per a alertar de la fiscalitat en les donacions d’immobles, perquè l’IRPF pel guany patrimonial pot ser molt elevat i va remarcar que cal analitzar-ho prèviament.

Al vídeo podreu veure el desenvolupament complet de les qüestions. I, com ja haureu deduït, el tancament de l’entrevista no podia ser més clar: la PLANIFICACIÓ és clau en matèria successòria.

Tal com us vàrem anunciar, la directora de Gabarró Advocats-Herències- va assistir la setmana passada al plató de Planta Baixa, programa emès a TV3 i dirigit per la periodista Agnès Marquès, per parlar sobre l’herència intestada (és a dir, sense testament) de la María Teresa Campos després de la seva recent defunció i que, segons va dir, no va voler fer testament per por.

La Meritxell Gabarró va obrir la seva intervenció defensant que tothom faci testament, per petita que sigui l’herència. Quan no hi ha testament, el notari declara qui són els hereus a través de l’escriptura de declaració d’hereus ab intestat, que és un tràmit que val diners i que allarga el procés.

L’Agnès li va preguntar quan caldria fer el testament i la Meritxell Gabarró va aclarir que es pot fer des dels 14 anys davant de notari, si bé és molt aconsellable quan es tenen fills menors d’edat o es comença a tenir patrimoni, insistint que quan es té un compte corrent amb 1.000€ ja justificaria fer el testament.

I que resulta realment imprescindible fer testament quan a qui es vol nomenar hereu (per voluntat) no és a qui determinaria la llei pel cas que no hi hagués testament.

Després d’introduir el tema d’aquesta manera genèrica, es va donar pas a les preguntes del públic, la primera de les quals s’aborda amb gran precisió en el post que vàrem publicar la setmana passada: Qui hereta si no hi ha testament? Us aconsellem veure la FAQ en la qual Meritxell resol tot dubte que pugui sorgir sobre aquest tema.

La següent pregunta va obrir un breu debat que, en resum, va desembocar en els següents preceptes interessants:

• La suma que hem de pagar a Hisenda després de rebre una herència sempre va en funció del valor del que heretem.

• Si heretem una casa que ha estat l’habitatge habitual dels nostres pares i la mantenim almenys 5 anys sense vendre-la, la casa estarà bonificada en l’impost de successions.

• Els primers 100.000 € que s’hereten d’un pare i els primers 100.000 que s’hereten d’una mare estan exempts de l’impost de successions.

• Cal tenir molt de compte amb les donacions: malgrat que el seu impost és molt més amable que el de successions, poden acabar resultant més cares, si qui fa la donació va adquirir, per exemple, la finca per un valor molt inferior del que el donarà, havent de pagar l’IRPF pel guany patrimonial.

Des de Gabarró Advocats -Herències- volem agrair a TV3 i al programa Planta Baixa l’oferir-nos aquest espai de valor en el qual tractar, una vegada més, la inesgotable qüestió successòria.

Què passa quan no hi ha testament?

Des de Gabarró Advocats -Herències- sempre us recordem la importància de fer testament. No només perquè és la manera que es compleixi la nostra voluntat, sinó que també per planificar l’herència per minimitzar els impostos. Ara bé, què passa quan el difunt no ha deixat testament fet? Qui rebrà l’herència? En aquests últims dies, molts mitjans nacionals estan abordant aquest tema degut a un cas mediàtic de defunció sense testament: el de la María Teresa Campos.

Un d’aquests mitjans és el programa Planta Baixa de TV3, que condueix Agnès Marquès, i que va convidar a la Meritxell Gabarró per parlar d’aquesta successió intestada. Si us ho vau perdre, us animem a veure-ho en diferit a través de la plataforma de “TV3 a la carta”.

Aprofitem l’avinentesa per a oferir-vos un nou lliurament de nostres FAQ en què, precisament, la directora del nostre despatx d’advocats especialitzat en herències ens resumeix els diferents escenaris que es poden donar, en funció dels familiars que sobreviuen al causant. Abans de res, aclareix que és la llei la que determina qui són els hereus. Interessant la puntualització que el cònjuge o parella de fet que concorre amb fills, pot exercir el dret a la commutació, enlloc d’adjudicar-se l’usdefruit vitalici de tot el patrimoni.

L’ordre de succeir dels hereus a Catalunya

A Catalunya, si el difunt no va fer testament, els hereus seran els seus fills, i si aquests ja no hi són, els seus nets o besnets. En cas que el difunt estigués casat o tingués parella estable tindria dret a l’usdefruit vitalici de tot el patrimoni, excepte que en el termini d’un any decideixi commutar i adjudicar-se una quarta part de l’herència, possibilitant que fills i cònjuge o parella no hagin de compartir la propietat del patrimoni.

Si el difunt no tenia descendents i estava casat o convivia en parella, el cònjuge o parella serà l’hereu. I què passa si el testador falta sense descendents ni cònjuge o parella estable? “Aquesta herència passa cap a dalt, seran els nostres progenitors els que heretin”, aclareix Meritxell Gabarró al vídeo de les FAQ.

Continuant amb aquest últim escenari, si els progenitors del difunt tampoc hi són, l’herència serà pels col·laterals i per aquest ordre: germans, nebots i fins als cosins germans. Si no quedessin familiars fins aquest quart grau col·lateral (cosins germans), els béns els haurà d’heretar la Generalitat de Catalunya.

Resumint, quan no hi ha testament, la llei fixa l’ordre d’hereus: primer fills i descendents, després el cònjuge o parella amb dret d’usdefruit o commutació, a continuació progenitors i, si tampoc hi són, germans, nebots i cosins. Si no queda cap familiar fins al quart grau, l’herència passa a la Generalitat de Catalunya.

Preguntes i respostes