Categoria: Sense categoria

De la televisió a la premsa. Després d’una llarga temporada col·laborant assíduament en el programa Opinacat de 8TV, el despatx de Gabarró Advocats -Herències- torna a tenir representació en els mitjans escrits, en concret en el diari “La Vanguardia”.

El tema que ocupa la pàgina central de la secció “Legal” és un d’aquells que sovint s’obvia i que, precisament per això, té una gran rellevància. Ens referim a les conseqüències jurídiques que les donacions a favor de fills i/o nets poden comportar en el futur, per tal d’evitar els possibles problemes amb la llegítima i en el repartiment de l’herència. L’impuls natural de les persones de procurar el millor als seus descendents sovint es tradueix en donacions per a les quals s’han negligit alguns tràmits i/o no se n’ha calculat l’impacte a nivell civil. Així, una voluntat generosa no regulada (per desconeixement) pot desembocar en situacions injustes i impossibles de solucionar, perquè el donant ja no hi serà per a fer-ho. 

Insistim en la fiscalitat de les donacions, que remarquem cada vegada que ens ho consulten a la televisió, sobretot pel que fa al guany patrimonial en l’IRPF.

I, aquesta vegada, aprofitem per posar damunt la taula la problemàtica de les assegurances de vida -no les típiques que asseguren la mort com a contingència, sinó les que se’n diuen renda vitalícia, PVI, Unit Link, etc.- que va en augment i que, a dia d’avui, només té solució fent una bona planificació successòria, o sigui, revisant bé si hi ha designació de beneficiari i, en aquest cas, que sigui per qui realment es vol deixar i el més important, lligar-ho amb la resta del que s’ha disposat al testament, perquè no hi hagi sorpreses desagradables el dia de demà.

Si l’equip de Gabarró Advocats -Herències- ens hem reunit per aclarir els punts claus sobre el tema de la manera més comprensible i planera possible a través d’aquest article de La Vanguardia, és perquè ens trobem sovint amb aquest supòsit en el dia a dia del despatx. I és comú que no se’ns presenti a temps per un únic motiu: aquell qui fa la donació no té per què saber que al cap de molts anys aquest acte de liberalitat pot refer el repartiment de l’herència que té previst al testament. Tots els que ens hauran llegit no tindran excusa perquè som conscients de la magnitud i dificultat de la qüestió hereditària, i precisament per això ens esforcem per dur a terme un treball de divulgació que permeti a les persones afrontar les herències de la manera més humana i justa possible. 

El programa Opinacat va canviar de cara aquesta setmana, amb un relleu temporal de presentadors: la Carolina Ferre va agafar el testimoni a en Carlos Fuentes mentre aquest gaudeix d’unes merescudes vacances. La presència de la directora de Gabarró Advocats -Herències- està sent, però, incondicional: la Meritxell va assistir al plató dimarts passat per parlar, una vegada més, sobre l’extensa qüestió successòria. El tema principal que es va tractar va girar al voltant de la conveniència de nomenar un apoderat. 

L’increment de l’esperança de vida sumat al ritme frenètic que sovint exigeix el dia a dia ha generat, en els darrers anys, un augment exponencial dels accidents i malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, que s’ha vist reflectit amb més situacions d’incapacitat sobrevinguda, posant en relleu la importància d’atorgar un poder general a favor d’una(es) persona(es) de total confiança perquè es faci càrrec de la gestió del patrimoni del poderdant en el cas que perdés la seva capacitat de decisió i, conseqüentment, la signatura per a qualsevol document.

La Meritxell va voler parlar àmpliament sobre aquest tema, donada la seva rellevància i practicitat: cal tenir en compte que aquest és un “poder de ruïna”, és a dir, un poder total, i que, per tant, implica un risc important. L’únic pel que no serveix el poder és per fer el testament d’algú, perquè és un acte personalíssim i, si es vol que serveixin per fer donacions, no es pot dir genèricament, sinó que com a protecció legal, cal que s’especifiqui el què i a qui es permetria fer donacions. Per a tota la resta, té previstes les facultats per actuar en nom seu, i per això és essencial que sigui una persona de TOTAL I ABSOLUTA CONFIANÇA.

Tenir el poder atorgat a algú de confiança només són que avantatges, ja que sinó cal anar al Jutjat, que designarà un Assistent per a que representi la persona que ha perdut la capacitat, el que comporta temps, diners i el pitjor, no és gens agradable pels familiars. Així es va demostrar en una de les últimes trucades d’un oient, en Celso, el qual va explicar que, en trobar-se la seva dona amb Alzheimer, no pot tancar un compte del banc que va a nom de la seva dona, pel qual li estan cobrant una comissió mensual alta. Vist que la burocràcia no hi entén de situacions humanes, el més assenyat és, mentre estem bé, ser previsors i nomenar apoderat. 

Aquesta trucada va servir, a més, per aclarir de manera pràctica un dubte de la presentadora, Carolina Ferre, que es preguntava si el poder general pot ser inherent al testament. I és que no. La Meritxell li va explicar que el poder serveix mentre vivim i que quan faltem, l’apoderat ja no pot actuar més amb el poder, perquè aleshores el patrimoni passa a ser dels hereus i el testament, que és una peça completament independent del poder que determinarà els afavorits en l’herència. En resum, el poder ens protegeix per mentre som vius i el testament el fem per dir com queda tot quan ja no hi som. 

La resta de les trucades dels oients van acabar confluint en una mateixa conclusió: fer el testament és essencial fins i tot en les configuracions més simples, com quan es té un fill únic. I, per a aquells que ho posterguen al·legant que no tenen temps, una dada curiosa que va revelar la Meritxell: el testament davant del notari es pot fer des dels 14 anys. 

Per a no heretar problemes, fer un testament no és suficient: cal fer un BON testament. Al voltant d’aquest tema va girar el programa Opinacat del passat dimarts, al qual, la Meritxell Gabarró, directora de Gabarró Advocats -Herències-, hi va assistir un cop més per il·luminar certs aspectes d’aquest camp tan dens i complicat que són les herències.

El 13% dels espanyols no té fet el testament. Aquesta impactant i desfavorable dada que Carlos Fuentes va posar sobre la taula a l’inici del programa va sorprendre una Meritxell que, emissió rere emissió, no es cansa de recordar les nefastes conseqüències que poden resultar de no fer el testament. I és que negligir aquest tràmit pot complicar, i molt, la vida dels hereus. L’escriptura de la declaració d’hereus que s’obliga a fer en cas de voler accedir al patrimoni quan no hi ha testament, té un cost de factura de notari superior a la de fer el propi testament, és així segur. I aquest és només el primer dels molts problemes que es poden trobar els hereus. 

A més d’insistir, de nou, en la importància de fer el testament, la Meritxell va donar unes claus per a fer-lo com cal. I ho va fer indicant allò que és imperatiu evitar. La seva explicació es va dividir en tres punts fonamentals i, com ella sempre remarca, de forma conceptual i sens perjudici que cada cas és diferent.

1.- No s’ha de deixar l’herència “a parts iguals” a tots els fills, sinó que en la mesura del possible, cal fer els lots i especificar què es deixa a cadascú, per evitar que els hereus, al no posar-se d’acord, hagin d’instar davant els tribunals el procediment de la divisió judicial de l’herència. El conflicte és un possible risc, que es minimitza moltíssim amb un bon testament.

2.- Tampoc és convenient deixar-ho tot en bloc al cònjuge o parella i, aquesta afirmació, va remarcar, ho és pensant a nivell fiscal i sempre que no contradigui la voluntat de qui testa. 

3.- Finalment, cal analitzar i, en el seu cas, fer constar els préstecs o les donacions fetes en vida que podrien afectar o alterar el resultat de les llegítimes i, fins i tot, el repartiment de l’herència. Obviar determinats actes de liberalitat fets al llarg de la vida, pot provocar situacions injustes a futur.

Una vegada abordat el tema principal i atesa la primera trucada d’una oient, s’han tractat altres errors, més dispars però molt comuns a l’hora de fer el testament. De nou, la Meritxell ha llançat llum sobre tots ells, mostrant que alguns són un simple “mite” mentre que uns altres tenen un fonament real. 

Responent a la pregunta d’un oient, va parlar de la marmessoria com una molt bona alternativa per solucionar la compensació entre els fills quan els lots de cada un no valen el mateix que, d’altra banda, és el més habitual. El que no va dir la Meritxell en directe és que ella mateixa i els advocats de Gabarró Advocats -Herències- sovint són nomenats marmessors als testaments, perquè coneixen de primera mà la voluntat del testador i, per tant, en el seu cas podrien evadir qualsevol dubte a l’hora d’interpretar les disposicions testamentàries, a més de saber aprofitar al màxim l’estalvi fiscal que poden produir determinades clàusules que continguin els testaments fiscalment eficaços que assessoren.

Un cop aclarits aquests temes, s’ha donat pas a més trucades, la primera de les quals ha donat peu a parlar d’un tema molt recurrent en aquests temps: què fer en cas de famílies “reconstruïdes” en les quals un cònjuge té fills, però l’altre no. Meritxell ha aclarit que, en primera instància, depèn de la voluntat de deixar o no herència als fills que no són consanguinis. I que, si es decideix que sí, és importantíssim una vegada més fer testament, doncs, si no es fa, per llei no els hi pertocaria res. 

També ha sorgit una qüestió de part del mateix presentador, Carlos Fuentes, el qual ha demanat a la Meritxell que li resolgués un dubte sobre la tutela de menors d’edat: no es pot nomenar un tutor legal mentre un dels progenitors sigui viu, sinó que la previsió i cautela serà per si faltessin tots dos progenitors. El que sí que es pot fer en tots els casos és nomenar a qualsevol persona (de màxima confiança, és clar) com a  administrador patrimonial, i allargar-ho més enllà dels 18 anys, amb la idea de protegir el patrimoni i qui l’ha de rebre, encara que ja tingui la majoria d’edat. Això ocorre sovint en casos de divorci complicats, per a evitar que l’altre progenitor pugui interferir en el patrimoni i fins i tot en la voluntat dels fills vers aquest patrimoni. 

Aquests sol són alguns dels temes que s’han tractat en els més de vint minuts dedicats a l’ampli món de les herències. En acabar el programa, la Meritxell ha volgut agrair en directe, a tot l’equip del programa, que facin possible l’existència d’un espai de divulgació sobre la qüestió successòria, perquè, és ben cert que, tard o d’hora, hi haurem de passar tots, d’una manera o una altra, perquè rebrem o perquè deixarem béns en herència. I, com en tots els àmbits, la informació és poder.

El passat dijous 15 de juny, la Meritxell Gabarró va tornar a parlar àmpliament del tema successori dintre del marc, ja habitual per a la directora de Gabarró Advocats -Herències-, del programa Opinacat de 8TV.

En aquesta ocasió, la columna vertebral del debat van ser les donacions, les quals van poder ser analitzades des de diverses perspectives.

La Meritxell va deixar clar que, des del seu punt de vista, el primer que cal contemplar és si es vol donar el dret sencer d’un pis o bé es pot complir l’objectiu donant només la nua propietat. Perquè un objectiu de la donació d’immobles és descongestionar el patrimoni en vida, per no pagar tant per herència; encara que també es pot voler fer un regal, però, alhora, voler controlar la situació, que podria ser fer la donació, però reservant-se de l’usdefruit.

Aquest darrer punt va donar peu a parlar de la diferència entre usdefruit i nua propietat, quelcom que sona, però que a nivell legal és més complex, motiu pel qual l’any passat Gabarró Advocats -Herències- va decidir escriure’n a La Vanguàrdia. En absoluta correlació i en resposta al comentari d’una oient, on deia que “no puc vendre el pis si només tinc l’usdefruit”, la Montserrat Nebrera va introduir a l’explicació que els drets d’usdefruit i de nua propietat es poden transmetre (vendre, donar…). Al seu torn, la Meritxell va afegir que, a la pràctica, ningú les ven perquè es paguen molt per sota del preu (un 30% del valor real).

Continuant amb les donacions, van sortir dos punts a tenir en compte. Primer: que per computar de manera correcta el càlcul de la llegítima, caldrà afegir-hi el valor dels béns donats pel causant (difunt) els seus últims 10 anys. És a dir, que el 25% de la llegítima (a dividir en tants legitimaris hi hagi) no només estarà integrat pels béns relictes (els que deixa el causant al seu nom quan falta), sinó que també cal computar-hi el valor dels béns que s’hagin donat els darrers 10 anys. Segon: que quan es faci una donació als fills, s’hi especifiqui molt clarament si té o no el caràcter d’imputable a la llegítima, és a dir, si ha de ser o no a compte de la futura herència, atès que d’una altra manera es poden produir injustícies no desitjades, tal i com va exposar la Meritxell amb un exemple.

Per finalitzar, el que va ser el tema protagonista: la fiscalitat de les donacions. Referent a aquesta, la Meritxell va recalcar que abans de fer donacions d’immobles, cal revisar si existeix guany patrimonial i, el donant (qui fa la donació), valorar si vol pagar l’IRPF, el que s’anomena la plusvàlua de la renda. Perquè encara que l’impost de donacions entre pares i fills a Catalunya té un tipus impositiu agradable, a vegades l’IRPF que hauria de pagar el donant converteix en inviable la donació, en quin cas les famílies optarien en què la transmissió fos per herència. Situació diferent és quan la donació és de diners, que no hi ha guany patrimonial en renda i, per tant, fiscalment sí que és viable. No obstant, la nostra directora no es cansa de repetir que el més important és la VOLUNTAT I LA PROTECCIÓ DELS GRANS, de manera que per molt que surti més econòmic, cal estar a les necessitats actuals i futures dels pares i, en conseqüència, a ser fidels a la voluntat de cadascú.

El programa Opinacat continuarà retransmetent-se aquesta temporada fins ben entrada la segona quinzena de juliol i a ben segur que comptarà amb la presència de la Meritxell. Des de Gabarró Advocats -Herències- volem agrair, no només la possibilitat de portar la comprensió de les herències a un ampli públic, sinó també l’oferiment d’un espai tan idoni, amè i, cal dir-ho, divertit, a través del qual donar sortida a la nostra més pura vocació.

Si la presència de la nostra directora, Meritxell Gabarró, ja és tan habitual al programa Opinacat, és perquè entendre les herències és una qüestió viva: els conflictes que poden sorgir al voltant d’aquest tema són tants i tan variables que les solucions (sovint n’hi ha més d’una!) han de ser igual de flexibles i, fins i tot, creatives. En resum: fins i tot comptant amb la millor experta, una vida no seria suficient per a resoldre tots els dubtes sobre la qüestió successòria.

Un exemple clar va ser la trucada d’una oient el dubte de la qual ja es va abordar en el programa anterior, i a la qual se l’havia alertat que, tal i com ho ordenava el testament l’oient, el desheretament d’una filla podia perjudicar l’altra filla. Doncs, així com la pregunta, la resposta també va evolucionar. En aquesta ocasió, l’oient, Teresa, va explicar haver tornat al notari, qui li va assegurar que amb el desheretament podia quedar-se tranquil·la. La Meritxell es va reafirmar en el seu primer assessorament, que el risc de perjudicar la filla no desheretada era elevat. I va indicar una altra via que respectava la voluntat de Teresa: podia imposar una càrrega a les netes (filles de la filla desheretada): la de pagar elles mateixes la llegítima a la seva mare, si la reclamés. La Meritxell va ser contundent a l’afirmar que l’última paraula en els desheretaments considerats injustos la té un jutge: ni els testadors, ni els notaris, ni els advocats.

Un altre tema d’interès que va explicar la Meritxell és l’estratègia fiscal que entre els cònjuges i parelles no s’hereti la totalitat del patrimoni. Si bé és cert que, a Catalunya, l’impost de successions té un 99% de bonificació en la quota quan qui hereta és el cònjuge o la parella (tots dos estan equiparats) i, per tant, es podria concloure fàcilment que és el que convé, en determinats volums patrimonials, és una mala determinació si es fa una lectura en termes fiscals i, com diu la dita castellana, seria “pan para hoy y hambre para mañana”, perquè s’augmenta la massa hereditària del supervivent que, quan falti, els fills hauran d’heretar de cop el patrimoni d’ambdós progenitors, el que implica, seguríssim, una quota de l’impost de successions més alta (per la progressivitat agressiva de l’impost de successions).

També es va comentar el que ocorre en cas de no haver-hi testament. En aquesta tessitura l’herència va als fills amb l’usdefruit vitalici pel cònjuge o la parella. Si no hi ha fills, tot va al cònjuge o la parella. Si no hi ha fills ni cònjuge o parella, hereten els germans, després els nebots i fins al quart grau de consanguinitat (els cosins germans). En última instància, si no existeix cap familiar, l’herència li pertanyerà a la Generalitat de Catalunya, la qual, per llei, haurà de destinar aquest patrimoni per a fins socials.

Finalment, la qüestió que va portar al debat més apassionat va ser l’impost de successions. La directora de Gabarró Advocats -Herències- va deixar clara la seva posició sobre aquest extrem i de forma molt rotunda: a Catalunya és abusiu. La instauració a partir del 2022 del sistema de valoració dels immobles pel Cadastre amb els anomenats “valors de referència” ha comportat que la base a heretar sigui molt més alta (tot i tractar-se del mateix immoble) i l’impost de successions s’ha disparat de manera exponencial en massa herències. Si l’administració estatal decideix apujar els valors mínims dels immobles, l’administració autonòmica caldria que atenúes els tipus impositius (percentatge a pagar) de l’impost de successions, doncs d’una altra manera, porta a viure autèntics drames familiars.

Dijous vinent, la Meritxell participarà de nou al programa Opinacat amb una premissa inicial a desenvolupar, però oberta a respondre les preguntes de tots els oients, que seran els que, com sempre, vagin marcant la línia l’emissió. Una vegada més, gràcies a l’equip de 8tv per permetre’ns acostar el coneixement sobre les herències al gran públic.

Un dimecres més, la Meritxell Gabarró va participar en el programa Opinacat per a parlar sobre temes relacionats amb les herències, en un espai l’èxit i la utilitat del qual l’han convertit en una secció habitual. 

El tema principal que va abordar la directora de Gabarró Advocats –Herències– en el programa de 8TV va ser la Divisió Judicial de l’Herència. Com pràcticament en tots els àmbits que involucra la qüestió successòria, el més recomanable és negociar i arribar a un acord entre els hereus en les adjudicacions dels béns que conformen l’herència, i que arribar al jutjat sigui l’última opció. 

Si cal instar la divisió judicial de l’herència, el procediment té diverses fases que, en síntesi, consisteixen en (1) formar l’inventari dels béns hereditaris, és a dir, decidir quins béns i deutes són de l’herència; (2) que els pèrits judicials valorin aquests béns hereditaris i (3) que el comptador partidor designat formi els lots concrets de béns a adjudicar a cada cohereu. 

Com és habitual, una vegada tractat en profunditat el tema principal, se n’han abordat d’altres promoguts per les preguntes dels oients, molt variades i tots elles de gran interès. Així, la Meritxell ha tingut l’oportunitat de resoldre dubtes sobre la Interrogatio in iure, és a dir, la interpel·lació via notarial que es fa a un hereu quan no hi ha manera que digui si accepta o no l’herència, tenint en compte que si no es manifesta en el termini de 60 dies, a Catalunya s’entendrà per repudiada l’herència; sobre la reducció de 650.000€ en l’impost de successions en cas de minusvalidesa del 75% o sobre l’impost d’actes jurídics documentats que cal en cas de dissolució de condomini d’un pis, per exemple, que és de l’1,5% del valor del que s’adquireix.

Per a acabar, esmentem una anècdota que ens porta a una interessant reflexió. Una de les oients ens ha explicat que no tenia relació amb una de les seves dues filles i que la “seva” part la deixaria als nets (fills d’aquesta filla). L’oient no havia tingut en compte que la filla a qui no li deixa res tindrà dret a la llegítima i que, per tant, perjudicarà la filla amb qui sí que té relació, perquè haurà de detraure’s una part del que rebrà per pagar la llegítima a la seva germana. En el curs del programa li hem donat una possible solució. Però no és l’única. Hi ha altres possibilitats. I aquí radica la grandesa del dret: no estem parlant de matemàtiques, no ha d’haver-hi una única resposta, sinó que, en funció de la voluntat, s’ha de trobar la figura jurídica que més encaixi. 

Una vegada més, gràcies a 8TV i al programa Opinacat per donar-nos aquest espai de valor per a tractar el tema successori. Un autèntic plaer haver estat al servei dels oients!

Dimarts passat, la Meritxell Gabarró va tornar als estudis de 8TV per resoldre tots els dubtes que es generen davant d’un dels conflictes més habituals en temes d’herències: el desacord entre dos germans sobre si vendre o no un pis heretat. Ho va fer en el programa Opinacat, conduït pel moderador Carlos Fuentes.

La directora de Gabarró Advocats -Herències- va explicar les diferents vies d’abordar el conflicte i que, en cas que el desacord es mantingui, la solució implica instar el procediment de divisió judicial de la cosa comú, el qual pot acabar amb el pis a subhasta. Si us vau perdre el programa, aquí teniu el vídeo complet en què la Meritxell ho explica en detall:

Un cop exposada la qüestió principal, es va procedir a respondre les preguntes dels oients. En aquest espai, es van recordar temes com que no hi ha plusvàlua de la renda en les herències; que davant del mínim dubte que hi poguessin haver deutes, l’acceptació ho sigui a benefici d’inventari; que l’habitatge habitual del difunt està bonificat en un 95% en l’impost de successions si qui l’hereta és el cònjuge/parella o un descendent o que “les mitges no són bones” i que sempre que es pugui es facin lots pels fills. Com sempre, la Meritxell ho va explicar de forma extensa, planera i accessible, resolent eficientment tots els dubtes plantejats durant el programa.

La de dimarts passat va ser la cinquena ocasió en què la Meritxell va ser convidada al programa Opinacat per tractar les qüestions hereditàries. Tot l’equip de Gabarró Advocats -Herències- volem agrair aquesta nova oportunitat de fer pedagogia i resoldre dubtes al gran públic sobre un tema tan essencial, extens i inevitable com són les herències. 

I ens acomiadem en aquest article tal com va concloure el programa: amb la recomanació en majúscules que tots hauríem de fer testament. Com diu la Meritxell, “el testament ha de ser la bíblia!”

L’Ignasi Soler, advocat associat col·laborador al despatx de Gabarró Advocats -Herències-, ha impartit recentment una ponència on-line en el marc del Curs de Successions de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

En aquesta edició 2023 del curs, la coordinació del qual recau en la nostra directora Meritxell Gabarró,l’Ignasi Soler ha estat l’encarregat de conduir la ponència titulada: “Els pactes successoris. Concepte, tipologia, avantatges, riscos i cauteles”.  

Ho ha fet d’una forma molt pràctica i dinàmica, per tal de, no només generar interès en els alumnes, sinó també d’interpel·lar-los en certs aspectes. D’aquesta manera, ha propiciat que es plantegessin dubtes i s’animessin a compartir els seus comentaris i opinions al voltant dels temes tractats, que eren els diferents tipus de pactes successoris que existeixen així com els avantatges i inconvenients que pot tenir aquesta forma d’ordenar la successió.

Aquesta manera d’abordar les qüestions en la matèria successòria fa que, tot i ser on-line, el curs sigui participatiu, enriquidor i agraït per a totes les parts implicades. Sempre és un gran plaer poder compartir el nostre coneixement quan és rebut amb tantes ganes d’aprendre i entusiasme!

Què és la llegítima?

Abans de respondre la pregunta que titula aquest article, repassarem què és el dret de llegítima. Entenem per llegítima la part de l’herència que no es pot disposar lliurement en testament, sinó que per llei recau als familiars en línia recta i consanguínia del difunt. A Catalunya, la llegítima és una quarta part de l’herència, a repartir entre els diferents legitimaris.

Per saber quin és aquest 25% de l’herència, es computen els béns deixats a l’herència i els béns donats en els últims anys de vida. Per altra banda, cal dir que la llegítima es pot reclamar en un termini de 10 anys, si bé està en tràmit d’aprovació parlamentària la modificació de la llei amb l’escurçament del termini de reclamació de la llegítima a 4 anys.

Qui té dret a reclamar la llegítima?

Dit això, qui té dret a reclamar la llegítima? L’advocada Núria Roma, directora del nostre Departament de Negociació, us explica a qui correspon la llegítima a la nova entrega de les FAQ sobre dret successori:

Com ens clarifica el vídeo, en general la llegítima correspon als fills del causant. No obstant això, es pot donar el cas que aquests fills hagin premort, és a dir, hagin traspassat abans que el testador (la persona que ha fet testament). Aleshores, tindran dret a la llegítima els seus nets.

I què passa si el testador no té descendència? Doncs bé, com diu Núria Roma al vídeo: “la llegítima puja cap amunt”, és a dir, els legitimaris seran els seus progenitors.

La llegítima a Catalunya és una quarta part de l’herència (25%), que es pot reclamar en un termini de 10 anys (en tràmit de reducció a 4). Els fills del causant en són els principals legitimaris, seguits pels nets si els fills han premort, i pels progenitors en cas de no haver-hi descendència.

Preguntes i respostes