Categoria: Sense categoria

El Govern de la Generalitat ha proposat un avantprojecte de llei que facilitarà els desheretaments per mala o nul·la relació i, des de Gabarró Advocats -Herències-, hem participat com a especialistes a diversos mitjans per tal d’analitzar la notícia.

La nostra directora, Meritxell Gabarró, ha estat convidada als programes XL de Catalunya Ràdio, De boca a orella de Ràdio 4 i Tot es mou de TV3. Hi ha comentat aquesta proposta de reforma del codi civil català, la qual implica tres canvis substancials pel que fa als desheretaments.

D’una banda, la inversió de la càrrega de la prova: no serà l’hereu el que haurà de demostrar que el fill deserhetat no tenia relació amb el progenitor i que la culpa és d’aquest fill, sinó que el fill desheretat haurà de provar que sí que n’hi havia o, en cas que no tinguessin relació, que la culpa era tota del progenitor. Per un altre costat, es vol introduir el maltractament psicològic com a causa per desheretar. I finalment, es preveu escurçar terminis per reclamar la llegítima: es passaria de 10 a 4 anys (aquest últim termini ja és el que hi ha per impugnar els deshertaments).

“Jo crec que és un avenç”, ha afirmat Meritxell Gabarró a Ràdio 4. També ha comentat que el progenitor que vulgui desheretar un fill al seu testament ho tindrà més fàcil. Per altra banda, ha analitzat la proposta de reducció del termini de la llegítima com un “afebliment” d’aquesta. “Potser arribarà un dia que serem com els anglesos, que tenen llibertat total de testar; a Anglaterra no hi ha llegítima”, ha comentat.

Podeu recuperar les aparicions a mitjans a continuació:

Els impostos de les successions han esdevingut avui en dia els “protagonistes” de les herències. Aquesta és una de les idees que posem de manifest a l’article “El contacte amb les herències és inevitable”, que hem publicat a La Vanguardia.

I és que l’impost de successions ha pujat a nivells considerables fins al punt que els hereus i hereves es plantegen renunciar a l’herència perquè no podran pagar els impostos. A l’article hi posem un exemple d’herència en què l’impacte impositiu actual és un 296,17% més que fa dos anys!

Tal com expliquem a La Vanguardia, el 2020 ja hi va haver una modificació de la llei de l’impost de successions català i el gener d’enguany aquest ha tingut una pujada indirecta del 65% (a través dels valors de referència dels immobles). De manera que heretar avui és més costós que fa dos anys.

Planificació, assessorament i especialització

Davant d’això, des de Gabarró Advocats -Herències- apostem per una bona planificació successòria. Això no només ens pot ajudar a reduir els impostos sinó també a evitar conflictes familiars. D’altra banda, és important l’assessorament d’un bon equip i l’especialització dins de l’especialització.

En aquest sentit, des de fa anys que el nostre despatx, a Barcelona, compta amb departaments especialitzats: el de negociació de successions, el judicial (llei civil i llei processal), el fiscal (impostos) i el d’herències internacionals (aquest últim s’encarrega de les herències que impliquen persones o béns de més d’un país, fet gens estrany en un món com l’actual).

Segur que alguna vegada has sentit a parlar sobre el dret a la llegítima o sobre reclamar la llegítima, aquella part de l’herència que correspon als familiars en línia directa. A Catalunya es tracta d’una quarta part, que es dividirà entre els diferents legitimaris.

A continuació, t’explicarem qui pot reclamar la llegítima. I ho farem gràcies a l’experiència de Gabarró Advocats Herències. Com a advocats especialistes en herències a Barcelona, des de fa temps que assessorem sobre el dret a la llegítima, la valoració per determinar-ne la quantitat econòmica, la negociació entre les parts i si fa falta, per anar al jutjat, és a dir, fer la reclamació judicial de la llegítima.

Qui pot reclamar la llegítima?

Els legitimaris tenen un període de 10 anys per reclamar la llegítima. Hi tenen dret els descendents del causant. Si aquest no té fills, els seus progenitors podran reclamar la llegítima. Si els descendents del causant han traspassat abans que ell, aleshores els legitimaris seran els nets.

A Catalunya, és imperatiu que l’hereu pagui la llegítima si l’hi han reclamada. Ara bé, pot escollir si ho fa amb diners o amb béns de l’herència.

Especialistes en herències

A Gabarró Advocats Herències, advocats experts en herències a Barcelona, assessorem tant a legitimaris com a hereus en matèria de la llegítima, la seva valoració i la negociació entre ells. Pots trobar més informació a l’apartat Reclamació del dret de llegítima i al de Demanda en exercici de l’acció de reclamació de llegítima o de suplement de llegítima.

El nostre despatx especialitzat en herències a Barcelona ha tornat a tenir representació a TV3. Meritxell Gabarró ha pres part al programa Tot es mou per parlar sobre el desheretament i per resoldre dubtes de l’audiència.

El magazine de tardes abordava aquesta qüestió amb motiu dels casos de personatges públics milionaris que han desheretat els seus fills i han deixat gran part del seu patrimoni a la beneficència. Per altra banda, també es donava a conèixer la campanya «Si no cuides, no heretes», de l’associació de gent gran ACUMAFU.

A la pregunta de la conductora del programa, Helena Garcia Melero, sobre si la llegítima, és a dir, la part mínima de l’herència que recau als descendents, pot no anar als fills, Meritxell Gabarró ha afirmat que “podria no anar-hi, però per fer-ho aquell pare o mare ha de desheretar el fill o la filla”.

La directora de Gabarró Advocats Herències ha comentat que aquesta gestió s’ha de fer davant de notari i que és necessari al·legar la causa del desheretament, la qual ha de ser de pes. Gabarró ha recordat també que a Catalunya hi ha legislació pròpia, segons la qual per un desheretament s’ha de demostrar que no hi ha relació entre progenitor i descendència, sent aquesta falta de relació culpa en exclusiva del legitimari. Aleshores, quan tingui lloc la mort del progenitor, el jutge haurà de decidir si queda provat desheretar justament aquest fill.

Meritxell Gabarró ha impartit la ponència “Taller de testaments” del Màster de Successions de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, edició 2022.

Un cas pràctic de preparació d’un testament notarial obert, basat en les figures successòries més aplicades als casos reals del despatx i en què la Sra. Teresa n’és la protagonista, amb dubtes, pors, angoixes vers determinats membres de la família, preocupada per la fiscalitat i, sobretot, amb fermes voluntats que han de quedar paleses al seu testament.

Si fa uns dies Meritxell Gabarró apareixia al programa Tot es mou de TV3 per explicar els motius per renunciar a una herència, ara ha sigut el torn del Fet a mida de La Xarxa. La directora del nostre despatx d’advocats especialistes en herències a Barcelona ha visitat el programa de tardes amb motiu de l’increment de persones que han fet una renúncia de l’herència.

Les dades són les següents: durant l’any 2021, uns 10.000 catalans van renunciar a l’herència. A l’Estat espanyol la xifra és de 55.000 renúncies. “La tendència des de ja fa molts anys és l’augment de les renúncies a l’herència”, ha afirmat Gabarró, que alhora ha recordat que la forma en què es comptabilitzen pot fer semblar que n’hi hagi més.

“Les dues causes principals sempre han estat les mateixes”, ha continuat l’advocada de Gabarró Advocats Herències. Per una banda, “que el passiu, aquells deutes que tingui l’herència, sigui superior a l’actiu, o sigui, a allò que ens deixen”. L’altra causa “són els impostos, que cada vegada són més alts”.

Tal com ha dit Meritxell Gabarró, “a Catalunya, rebre un immoble per herència cada vegada és més car”. Això pot fer que si aquest té una hipoteca, per exemple, hi hagi persones que vulguin renunciar a l’herència. Però l’advocada ha insistit que cal fer números i que en funció del volum de deute, aquell immoble pot donar un benefici si el venem.

Això sí, ha recomanat que quan es faci l’acceptació de l’herència es digui que s’accepta a benefici d’inventari. Què vol dir això? Que només haurem de pagar deutes amb allò que hem heretat. I si els béns de l’herència no donen per pagar tot el deute, l’hereu no haurà de posar diners propis (o privatius) per a la part que falta. En canvi, si l’hereu no accepta a benefici d’inventari, respon per tot el deute, hi hagi o no suficient patrimoni hereditari.

Sobre l’impost de successions a Catalunya

Meritxell Gabarró també ha respost les preguntes de l’audiència del Fet a mida. N’hi havia que tenien a veure amb l’impost de successions a Catalunya, un impost de caràcter polític i amb gran impacte en les nostres vides, com ha destacat.

Gabarró és del parer que cada persona i cada territori és diferent, cosa que ha de contemplar la legislació. En el cas de Catalunya, per exemple: “Nosaltres tenim un teixit empresarial molt propi que no totes les comunitats autònomes tenen”. De manera que “les nostres petites i mitjanes empreses necessiten una regulació de l’impost de successions molt particular”.

El 16% dels catalans va renunciar a l’herència entre els mesos de gener i juny de 2021. El programa Tot es mou s’ha fet ressò d’aquesta xifra rècord, que seria el doble que fa 10 anys. Des de Gabarró Advocats Herències, hem participat al magazine de TV3 per entendre les causes d’aquesta pujada de la renúncia a l’herència.

Qui ha participat al programa ha estat Meritxell Gabarró, la directora del nostre despatx d’advocats especialistes en herències a Barcelona, que ha comentat que renunciar a l’herència és un tema recurrent.

“La Covid ens ha portat a una situació de crisi, cosa que implica que hi ha persones a qui els ha minvat la seva capacitat econòmica de liquiditat”. De manera que no poden assumir els impostos que suposa l’herència. Aquesta seria una causa de la renúncia. D’altra banda, ha afegit Gabarró, “no podem oblidar que aquest inici del 2022 hi ha tornat a haver una pujada indirecta de l’impost de successions”.

La directora de Gabarró Advocats Herències també ha apuntat dos altres motius. D’una banda, el fet que entre herències, llegats i nombre de germans, un mateix cas es pot comptabilitzar com a més d’una renúncia. I de l’altra, els deutes: per exemple, heretar un bé acompanyat d’una hipoteca superior al patrimoni heretat, i que no valgui la pena l’acceptació de l’herència.

En aquest cas, ha recomanat que si es vol acceptar l’herència es faci a benefici d’inventari, per “protegir-se”. Voleu saber de què es tracta? A Gabarró Advocats Herències us assessorarem en aquesta i totes les matèries del dret successori.

El programa que presenta l’Helena Garcia Melero ha volgut comptar amb la Meritxell Gabarró per tractar una matèria poc coneguda, però no per això menys rellevant: les voluntats digitals en cas de mort i el patrimoni digital que, a Catalunya, està regulat per llei que al testament es pot designar un representant per a que cancel·li els comptes dels prestadors de serveis digitals (facebook, twitter, instagram i els que vindran) i, inclús, que se li permeti tenir accés i còpia dels continguts i arxius.

A més, hi ha herències que estan composades de patrimoni digital, que té un valor i que és susceptible de ser heretat, aconsellant que s’especifiqui el beneficiari o afavorit.

Agraïts a Ana Boadas i Xavier Sardà i a tot l’equip d’ “Obrim fil” per haver-nos convidat i permetre’ns utilitzar l’altaveu mediàtic de la televisió per explicar planerament les herències. Gràcies també a l’Estel Solé, el Víctor Amela, l’Antonio Baños i la Pilar Eyre per la complicitat.