Categoria: Sense categoria

Altra vegada, des de Gabarró Advocats -Herències- hem estat presents al Màster Universitari en Advocacia de la Barcelona School of Management – Universitat Pompeu Fabra (UPF), coordinat per la Dra. Esther Farnós Amorós.

Meritxell Gabarró, que està al capdavant del nostre despatx d’advocats, va impartir una master class el 23 de novembre a l’auditori de l’Edifici Balmes, l’emblemàtica primera seu de la universitat.

Els alumnes del màster d’accés a l’advocacia van poder participar en un cas pràctic de redacció d’un testament notarial obert. Van ser dues hores molt intenses sobre dret de successions, remarcant situacions que es donen a la pràctica i que, des de la llei, és difícil posar-los cara.

“La planificació successòria, clau per evitar conflictes i minimitzar impostos”. Així es titula l’article de La Vanguardia d’aquest 24 de novembre sobre Gabarró Advocats -Herències-. Actualment, encara hi ha moltes persones que no planifiquen la seva successió, i això pot suposar maldecaps per als seus hereus, com ho són els impostos o els conflictes familiars.

Al principi de l’article, s’hi repassa la pujada indirecta de l’impost de successions, via l’increment dels valors de referència dels immobles del 2022. També a través de la modificació del 2020 de la llei ​​de l’impost de successions. Això ha repercutit en un “augment exagerat” d’aquest impost: avui en dia els hereus poden pagar el doble o el triple de la quota que es pagava el 2020.

De manera que des de Gabarró Advocats -Herències-, tal com s’explica a l’article de La Vanguardia, recomanem una planificació prèvia i acurada de la successió, tant des de la vessant civil com des de la fiscal. Gràcies a l’elaboració d’un testament fiscalment eficaç, podrem fer que els nostres fills tinguin eines per reduir les quotes de l’impost de successions. A banda del testament, també tenim altres mecanismes (donacions en vida, donacions mortis causa, pactes successoris…) segons les especificitats de cada cas.

Ara bé, què passa si a l’hora d’heretar ens trobem que l’herència no s’ha planificat? També existeixen algunes maneres de minimitzar els impostos. Per exemple, atomitzar-la o commutar l’usdefruit de la persona vídua.

A l’article, entre d’altres, també es parla del fet que hi ha hereus que es plantegen renunciar a l’herència a causa dels impostos que aquesta implica: aquest fet s’ha multiplicat per quatre els últims anys (el 2021 hi va haver 10.000 renúncies). La nostra recomanació és no “tirar pel dret”. I és que, estudiant la situació, es poden trobar solucions, com ara vendre una part del patrimoni heretat abans de pagar els impostos.

Al final de l’article, es remarca la importància de la hiperespecialització. Com a advocats, conèixer el dret de successions català detalladament ens permet guanyar plets (departament de processal), reduir l’impacte impositiu o tenir avantatge en l’estratègia de negociació perquè al nostre despatx d’advocats, a Barcelona, tenim departaments especialistes en les diverses disciplines del dret successori.

A continuació, us deixem l’article sencer perquè pugueu ampliar la informació. Què passa quan a l’herència hi figura una empresa familiar? Què passa si volem renunciar a l’herència perquè sembla que hi hagi més deutes que béns a heretar? Us ho expliquem:

Sabies que a banda dels testaments, també existeix la possibilitat de fer un pacte successori? Quin dels dos et convé més? La Meritxell Gabarró, directora del nostre despatx d’advocats especialistes en herències, ens ajuda a decidir-nos en aquesta primera entrega de la secció de preguntes freqüents en format vídeo.

Des de Gabarró Advocats -Herències-, definim els pactes successoris com testaments blindats: recullen voluntats successòries com els testaments i no es poden modificar (a no ser que la modificació la signin totes les persones que van pactar-lo).

Amb l’exemple del vídeo queda molt clar. Una noia viu al pis de la seva mare i vol fer-hi obres. N’assumeix els costos però vol assegurar-se que, en un futur, aquell habitatge serà per a ella. De manera que la mare proposa que ambdues signin un pacte successori pel qual es compromet a no modificar el testament el dia de demà (cosa que, com hem dit, tampoc serviria sense la firma de la filla), ni a vendre o hipotecar el pis.

L’alternativa és que la mare li faci donació del pis en vida, però hi poden haver dos obstacles: que la mare no vulgui desprendre’s del patrimoni en vida i/o que existeixi un guany patrimonial notable que comporti una tributació desmesurada en l’impost de la renda que, en cas de rebre-ho per herència, no es pagaria.

Els pactes successoris tenen una vessant positiva i una que podria arribar a ser negativa, segons com es miri. Per una banda, ens donen avantatges, com per exemple que ara no és necessari fer el canvi de nom o moviment de papers. Però, per l’altra, cal tenir en compte que no es podran modificar i, per tant, cal reflexionar molt bé si s’ha d’atorgar o no aquest pacte successori.

Des del nostre despatx, situat a Barcelona, a Gabarró Advocats –Herències– us ajudem a valorar si, segons el vostre cas concret, és interessant optar per aquest “testament blindat”.

El Govern de la Generalitat ha proposat un avantprojecte de llei que facilitarà els desheretaments per mala o nul·la relació i, des de Gabarró Advocats -Herències-, hem participat com a especialistes a diversos mitjans per tal d’analitzar la notícia.

La nostra directora, Meritxell Gabarró, ha estat convidada als programes XL de Catalunya Ràdio, De boca a orella de Ràdio 4 i Tot es mou de TV3. Hi ha comentat aquesta proposta de reforma del codi civil català, la qual implica tres canvis substancials pel que fa als desheretaments.

D’una banda, la inversió de la càrrega de la prova: no serà l’hereu el que haurà de demostrar que el fill deserhetat no tenia relació amb el progenitor i que la culpa és d’aquest fill, sinó que el fill desheretat haurà de provar que sí que n’hi havia o, en cas que no tinguessin relació, que la culpa era tota del progenitor. Per un altre costat, es vol introduir el maltractament psicològic com a causa per desheretar. I finalment, es preveu escurçar terminis per reclamar la llegítima: es passaria de 10 a 4 anys (aquest últim termini ja és el que hi ha per impugnar els deshertaments).

“Jo crec que és un avenç”, ha afirmat Meritxell Gabarró a Ràdio 4. També ha comentat que el progenitor que vulgui desheretar un fill al seu testament ho tindrà més fàcil. Per altra banda, ha analitzat la proposta de reducció del termini de la llegítima com un “afebliment” d’aquesta. “Potser arribarà un dia que serem com els anglesos, que tenen llibertat total de testar; a Anglaterra no hi ha llegítima”, ha comentat.

Podeu recuperar les aparicions a mitjans a continuació:

Els impostos de les successions han esdevingut avui en dia els “protagonistes” de les herències. Aquesta és una de les idees que posem de manifest a l’article “El contacte amb les herències és inevitable”, que hem publicat a La Vanguardia.

I és que l’impost de successions ha pujat a nivells considerables fins al punt que els hereus i hereves es plantegen renunciar a l’herència perquè no podran pagar els impostos. A l’article hi posem un exemple d’herència en què l’impacte impositiu actual és un 296,17% més que fa dos anys!

Tal com expliquem a La Vanguardia, el 2020 ja hi va haver una modificació de la llei de l’impost de successions català i el gener d’enguany aquest ha tingut una pujada indirecta del 65% (a través dels valors de referència dels immobles). De manera que heretar avui és més costós que fa dos anys.

Planificació, assessorament i especialització

Davant d’això, des de Gabarró Advocats -Herències- apostem per una bona planificació successòria. Això no només ens pot ajudar a reduir els impostos sinó també a evitar conflictes familiars. D’altra banda, és important l’assessorament d’un bon equip i l’especialització dins de l’especialització.

En aquest sentit, des de fa anys que el nostre despatx, a Barcelona, compta amb departaments especialitzats: el de negociació de successions, el judicial (llei civil i llei processal), el fiscal (impostos) i el d’herències internacionals (aquest últim s’encarrega de les herències que impliquen persones o béns de més d’un país, fet gens estrany en un món com l’actual).

Segur que alguna vegada has sentit a parlar sobre el dret a la llegítima o sobre reclamar la llegítima, aquella part de l’herència que correspon als familiars en línia directa. A Catalunya es tracta d’una quarta part, que es dividirà entre els diferents legitimaris.

A continuació, t’explicarem qui pot reclamar la llegítima. I ho farem gràcies a l’experiència de Gabarró Advocats Herències. Com a advocats especialistes en herències a Barcelona, des de fa temps que assessorem sobre el dret a la llegítima, la valoració per determinar-ne la quantitat econòmica, la negociació entre les parts i si fa falta, per anar al jutjat, és a dir, fer la reclamació judicial de la llegítima.

Qui pot reclamar la llegítima?

Els legitimaris tenen un període de 10 anys per reclamar la llegítima. Hi tenen dret els descendents del causant. Si aquest no té fills, els seus progenitors podran reclamar la llegítima. Si els descendents del causant han traspassat abans que ell, aleshores els legitimaris seran els nets.

A Catalunya, és imperatiu que l’hereu pagui la llegítima si l’hi han reclamada. Ara bé, pot escollir si ho fa amb diners o amb béns de l’herència.

Especialistes en herències

A Gabarró Advocats Herències, advocats experts en herències a Barcelona, assessorem tant a legitimaris com a hereus en matèria de la llegítima, la seva valoració i la negociació entre ells. Pots trobar més informació a l’apartat Reclamació del dret de llegítima i al de Demanda en exercici de l’acció de reclamació de llegítima o de suplement de llegítima.

El nostre despatx especialitzat en herències a Barcelona ha tornat a tenir representació a TV3. Meritxell Gabarró ha pres part al programa Tot es mou per parlar sobre el desheretament i per resoldre dubtes de l’audiència.

El magazine de tardes abordava aquesta qüestió amb motiu dels casos de personatges públics milionaris que han desheretat els seus fills i han deixat gran part del seu patrimoni a la beneficència. Per altra banda, també es donava a conèixer la campanya “Si no cuides, no heretes”, de l’associació de gent gran ACUMAFU.

A la pregunta de la conductora del programa, Helena Garcia Melero, sobre si la llegítima, és a dir, la part mínima de l’herència que recau als descendents, pot no anar als fills, Meritxell Gabarró ha afirmat que “podria no anar-hi, però per fer-ho aquell pare o mare ha de desheretar el fill o la filla”.

La directora de Gabarró Advocats Herències ha comentat que aquesta gestió s’ha de fer davant de notari i que és necessari al·legar la causa del desheretament, la qual ha de ser de pes. Gabarró ha recordat també que a Catalunya hi ha legislació pròpia, segons la qual per un desheretament s’ha de demostrar que no hi ha relació entre progenitor i descendència, sent aquesta falta de relació culpa en exclusiva del legitimari. Aleshores, quan tingui lloc la mort del progenitor, el jutge haurà de decidir si queda provat desheretar justament aquest fill.

Meritxell Gabarró ha impartit la ponència “Taller de testaments” del Màster de Successions de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, edició 2022.

Un cas pràctic de preparació d’un testament notarial obert, basat en les figures successòries més aplicades als casos reals del despatx i en què la Sra. Teresa n’és la protagonista, amb dubtes, pors, angoixes vers determinats membres de la família, preocupada per la fiscalitat i, sobretot, amb fermes voluntats que han de quedar paleses al seu testament.

Si fa uns dies Meritxell Gabarró apareixia al programa Tot es mou de TV3 per explicar els motius per renunciar a una herència, ara ha sigut el torn del Fet a mida de La Xarxa. La directora del nostre despatx d’advocats especialistes en herències a Barcelona ha visitat el programa de tardes amb motiu de l’increment de persones que han fet una renúncia de l’herència.

Les dades són les següents: durant l’any 2021, uns 10.000 catalans van renunciar a l’herència. A l’Estat espanyol la xifra és de 55.000 renúncies. “La tendència des de ja fa molts anys és l’augment de les renúncies a l’herència”, ha afirmat Gabarró, que alhora ha recordat que la forma en què es comptabilitzen pot fer semblar que n’hi hagi més.

“Les dues causes principals sempre han estat les mateixes”, ha continuat l’advocada de Gabarró Advocats Herències. Per una banda, “que el passiu, aquells deutes que tingui l’herència, sigui superior a l’actiu, o sigui, a allò que ens deixen”. L’altra causa “són els impostos, que cada vegada són més alts”.

Tal com ha dit Meritxell Gabarró, “a Catalunya, rebre un immoble per herència cada vegada és més car”. Això pot fer que si aquest té una hipoteca, per exemple, hi hagi persones que vulguin renunciar a l’herència. Però l’advocada ha insistit que cal fer números i que en funció del volum de deute, aquell immoble pot donar un benefici si el venem.

Això sí, ha recomanat que quan es faci l’acceptació de l’herència es digui que s’accepta a benefici d’inventari. Què vol dir això? Que només haurem de pagar deutes amb allò que hem heretat. I si els béns de l’herència no donen per pagar tot el deute, l’hereu no haurà de posar diners propis (o privatius) per a la part que falta. En canvi, si l’hereu no accepta a benefici d’inventari, respon per tot el deute, hi hagi o no suficient patrimoni hereditari.

Sobre l’impost de successions a Catalunya

Meritxell Gabarró també ha respost les preguntes de l’audiència del Fet a mida. N’hi havia que tenien a veure amb l’impost de successions a Catalunya, un impost de caràcter polític i amb gran impacte en les nostres vides, com ha destacat.

Gabarró és del parer que cada persona i cada territori és diferent, cosa que ha de contemplar la legislació. En el cas de Catalunya, per exemple: “Nosaltres tenim un teixit empresarial molt propi que no totes les comunitats autònomes tenen”. De manera que “les nostres petites i mitjanes empreses necessiten una regulació de l’impost de successions molt particular”.