Categoria: Sense categoria
La directora del nostre despatx d’advocats a Barcelona, Meritxell Gabarró, ha impartit de nou la ponència “Taller de testaments” al Màster de Dret de Successions de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
“És la classe o ponència que m’agrada més de totes les que imparteixo”, explica Gabarró. Es tracta d’una sessió dinàmica a través d’un cas pràctic de testament que fomenta la participació dels alumnes i permet diverses solucions, així com tractar-hi tots els aspectes essencials del dret de successions: veïnatge civil, dret aplicable a la successió, règim econòmic matrimonial, llegítimes, llegats, institució d’hereu, quarta falcídia, tipus de substitucions, marmessoria, administracions patrimonials, voluntats digitals…
A banda del cas pràctic amb la intervenció dels assistents, que resulta molt enriquidor i interessant, la ponència té una primera part explicativa de casos reals de nul·litat i d’ineficàcia d’un testament, i una segona part sobre distinció pràctica de testament hològraf, codicil i memòria testamentària.
Enguany, el grup del Màster de Dret de Successions de l’ICAB ha estat molt participatiu i agraït. Meritxell Gabarró agraeix novament al col·legi de l’advocacia i a Ramón Casanova per “comptar amb mi per poder seguir compartint coneixements en matèria successòria amb els companys”.
Recentment, vam ser entrevistats pel 324.cat per aportar el nostre coneixement en un article sobre tràmits relacionats amb les herències. Ara hem tornat a parlar d’aquesta qüestió a 8TV, a l’espai “OpinaCat”.
La directora de Gabarró Advocats -Herències-, Meritxell Gabarró, ha sigut present altra vegada al programa de Carlos Fuentes per resoldre els dubtes dels espectadors en directe. Quins tràmits i paperassa apareixen en un moment complicat com és la defunció d’un familiar? Us ho resumim breument en aquest article.
Tot comença amb el certificat de defunció, document bàsic per iniciar qualsevol tràmit successori, que se sol·licita al Registre Civil de la localitat on s’ha produït la defunció.
Quan ja es disposa d’aquest primer document, demanarem el certificat d’últimes voluntats, que ens indica si s’ha fet testament o pacte successori o, pel contrari, no hi ha testament. Si n’hi ha, s’ha d’anar a buscar al notari on s’hagi atorgat (figura al mateix certificat).
Interessants i curioses han sigut les explicacions de Meritxell Gabarró en aquest sentit. Arran del comentari del tertulià Ramoncín, que li ha preguntat on s’hauria d’anar a buscar el testament si el notari en qüestió hagués plegat. La resposta és al notari que en tingui el protocol i, si fa més de 25 anys, al Col·legi de Notaris.
Un cop es tinguin els tres documents fonamentals (certificat de defunció, certificat d’últimes voluntats i còpia autèntica del testament), el següent pas és sol·licitar els certificats de saldos bancaris i la documentació relativa a les propietats immobiliàries, per saber quins béns i quins deutes figuren a l’herència.
Llavors, amb tot l’inventari i la valoració dels béns i drets fets, es prepara l’escriptura d’acceptació o, en el seu cas, de renúncia de l’herència.
Aquells que s’hagin adjudicat patrimoni, hauran de pagar l’impost de successions i, si entre els béns heretats hi ha immobles, també hauran de pagar l’impost de plusvàlua municipal.
Finalment, acreditant el pagament dels impostos, es podrà fer el canvi de nom tant dels immobles com dels actius financers, i així tenir accés als saldos bancaris que havien quedat bloquejats des del moment en què es va acreditar la defunció a les entitats bancàries, qüestió que va suscitar certa polèmica a plató.
La directora de Gabarró Advocats -Herències-, Meritxell Gabarró, ha visitat altra vegada el programa OpinaCat de 8TV, presentat per Carlos Fuentes i amb col·laboradors com la professora de dret constitucional Montserrat Nebrera.
Un plaer poder participar en aquest espai com a advocats experts en herències a Barcelona i contestar-hi les preguntes de l’audiència. D’entre els temes exposats en aquesta darrera emissió, en destaquen la commutació de l’usdefruit i la partició de l’herència.
Commutar l’usdefruit
En la successió intestada, és a dir, quan no hi ha testament fet, el cònjuge o parella supervivent té dues opcions:
Adjudicar-se l’usdefruit vitalici i universal de tot el patrimoni, que li permet decidir vers l’ús dels immobles i, en cas de llogar-los, percebre’n les rendes.
O bé exercir el dret a la commutació, cosa que implica quedar-se una quarta part líquida de l’herència i, si la persona difunta tenia en propietat l’habitatge habitual, poder-se adjudicar l’usdefruit vitalici de l’habitatge habitual dins aquesta quarta part líquida de l’herència.
En altres paraules, la commutació seria: del valor de la quarta part del patrimoni total, se’n dedueix el valor de l’usdefruit de l’habitatge habitual i la diferència, es rep en plena propietat, eliminant el binomi d’usdefruit pel vidu/a o parella i la nua propietat dels hereus.
Quan és interessant la commutació?
Commutar els béns és molt aconsellable quan interessa tenir plena propietat o, dit d’una altra manera, quan no es vol mantenir un dret compartit (usdefruit i nua propietat) d’un patrimoni; ja sigui perquè es vol la llibertat de disposar-ne, perquè les persones que ostenten aquests drets no s’acaben d’entendre o perquè els diners es volen en plena propietat.
Un consell per partir l’herència
Una de les altres qüestions tractades a l’OpinaCat va ser la partició de l’herència. Per evitar conflictes, aquesta s’hauria de fer al testament a través de l’ordenació de llegats, és a dir, que en la mesura del possible es digui què es deixa a qui, sense compartir propietats.
I és que quan no consta així al testament, o bé quan no hi ha testament, partir l’herència pot ser complicat si els hereus no es posen d’acord amb el valor del patrimoni, amb els lots o repartiments d’aquest patrimoni… En aquest cas, la negociació serà necessària i si no dona fruits, l’última solució serà el Jutjat.
“Què fer en cas de mort d’un familiar: set punts a tenir en compte a l’hora dels tràmits”. Així es titula l’article que ha elaborat la periodista Irene Vaqué Reig per al portal 324.cat de Televisió de Catalunya a partir d’una entrevista amb Meritxell Gabarró, advocada especialista en dret successori i directora de Gabarró Advocats -Herències-.
Estem molt orgullosos d’haver aportat els nostres coneixements en aquest didàctic, pràctic i extens article, així com del fet que hagi estat a la llista dels més llegits. Tot seguit us en fem cinc cèntims (el contingut sencer es pot trobar en aquest enllaç).
L’article comença amb el certificat de defunció, que és el primer document necessari per iniciar qualsevol tràmit per rebre l’herència. S’obté mitjançant la sol·licitud presencial o telemàtica al Registre Civil de la localitat on hagi tingut lloc la defunció.
El següent pas per tramitar una herència és obtenir el certificat d’últimes voluntats per saber si hi ha testament fet i a quin notari. Aquesta petició no es pot fer fins transcorreguts 15 dies hàbils després de la defunció. Si hi ha testament, se’n necessitarà la còpia autèntica, que s’ha de sol·licitar a la notaria on consta que es va atorgar el testament, aportant els dos documents anteriors. Triguen aproximadament una setmana.
Un cop tenim aquests tres tràmits fets, anirem al banc per demanar els certificats de saldo en data de la defunció, així sabrem quin patrimoni i quins deutes s’hereten. També és recomanable tenir les escriptures dels béns immobles i, si no es tenen, demanar-les al Registre de la Propietat.
Pot passar que no s’hagi fet testament. Aleshores, caldrà anar al notari i la llei determinarà qui són els hereus. En general, els hereus són els fills però, si no hi ha descendència, en qui recau l’herència? Us ho explicàvem al nostre últim post.
Acceptada l’herència, cal fer el pagament de l’impost de successions i, si s’han heretat immobles, de l’impost de plusvàlua municipal.
I, finalment, tramitar els canvis de nom dels immobles al Registre de la Propietat i dels actius financers a les entitats bancàries.
La directora de Gabarró Advocats -Herències-, Meritxell Gabarró, ha tornat al programa de 8TV OpinaCat, pel qual vam rebre nombroses felicitacions. En aquesta ocasió, la temàtica eren els desheretaments dels fills, si bé van ser moltes altres les qüestions successòries que també s’hi van tractar.
Durant la seva aparició al programa, Gabarró no només va respondre dubtes sobre dret hereditari, també va deixar l’anècdota de fer un “testament en directe” a un dels col·laboradors per il·lustrar-ne la senzillesa. En aquest post, resumim algunes dades que va donar sobre les herències, probablement poc conegudes pel públic general.
Sobre desheretar els fills
“El fet de desheretar un fill vol dir que ni tan sols li deixes la llegítima”, va recordar Gabarró. “Això s’ha de fer davant de notari, a través d’un testament en què deixes per escrit que desheretes el teu fill”. Gabarró va afegir que cal mencionar la causa, la qual ha de ser delictiva o bé el fet de no tenir relació amb aquell descendent i que això sigui culpa exclusiva d’ell. Com ja us vam explicar, s’està preparant una reforma per la qual la legislació dels desheretaments pot canviar substancialment.
Sobre qui hereta si no hi ha fills
“Quan una persona, jove o no, falta sense fer testament, sense tenir fills i sense estar casada o amb parella, llavors l’herència puja cap dalt, als pares. Si no hi ha pares, aleshores salta als germans i si no hi hagués germans, als nebots. A partir del quart grau, que serien els cosins germans, qui hereta és la Generalitat de Catalunya”.
Sobre drets successoris vivint en parella
“Recordem que a Catalunya ja tenim drets successoris quan fa dos anys que convivim maritalment, que és un termini molt curt. No cal que ens hàgim casat ni haver fet cap paper, però sí que siguem parella”.
Sobre la validesa del testament
“Al testament hi pot dir que un hereu ja ha rebut béns suficients per cobrir la seva llegítima, però si no és veritat, aquesta manifestació no té cap mena de validesa. Ara bé, si el progenitor li va regalar un pis o li va donar els diners per adquirir-lo, això és una donació imputable. Què significa? Que el dia de demà aquest es restarà de la llegítima”.
Sobre la naturalesa ‘canviant’ del testament
“Si canvia la voluntat, hem de canviar el testament. Per això són tan barats. Un dels motius pels quals fer testament costa uns 50€ de notaria amb IVA inclòs és perquè puguem canviar-lo. Perquè no es pot privar a les persones de poder fer tants testaments com vulguin”.
Des del nostre despatx d’advocats de Barcelona, hem pres part al programa OpinaCat de 8TV. Presentat per Carlos Fuentes, els espectadors hi truquen i hi participen activament. L’advocada directora de Gabarró Advocats -Herències-, Meritxell Gabarró, hi va ser present com a experta en herències, una qüestió que desperta un gran interès.
L’impost de successions va ser-ne la temàtica protagonista amb diferència. Hi ha molta indignació, i és que des de la introducció dels valors de referència l’any 2022 que insistim que l’impost de successions a Catalunya és desproporcionat.
“Cada vegada costa més poder pagar els impostos”, va afirmar Gabarró durant el programa. “Abans dèiem que només renunciaven a les herències aquells que rebien herències compostes de més deutes que no pas actius”. I va afegir: “Avui en dia ja estem començant a renunciar a herències perquè no podem pagar els impostos”.
Planificar per estalviar
La recomanació que vam fer al programa és que abans de renunciar a una herència convé assessorar-se perquè sovint hi ha opcions per tal que quedi en el si de la família o per no perdre-ho tot. Encara que Gabarró va reiterar que “la solució passa per planificar: no esperem a la defunció a consultar un advocat; fem-ho abans, anem-hi en vida i mirem que els nostres hereus paguin menys i alhora mirem si podem evitar el conflicte”.
En aquest sentit, Meritxell Gabarró va insistir en la importància de fer testament. “Sembla polèmic però de vegades dic que hauria de ser obligatori”. L’advocada i directora de Gabarró Advocats -Herències-, va definir el testament com “la clau per mirar d’evitar els problemes”.
Una altra possible solució podria ser vendre’s els drets hereditaris abans d’acceptar l’herència. De totes maneres, és possible que es paguin a un preu baix.
Durant el programa també es va parlar de llegítima i desheretaments, al costat dels tertulians, Jordi Fàbrega, Núria Ribó, Ricard Fernández Deu i Imma Lucas.
El programa de Ràdio 4 De boca a orella, conduït per Sílvia Tarragona, ha tornat a comptar amb la presència com a experta de la directora de Gabarró Advocats -Herències-. Meritxell Gabarró hi ha comentat qüestions com els canvis en les herències després de festes, el fet que més d’un 60% de les darreres voluntats estiguin fetes per dones, i els drets successoris de les parelles de fet.
“Tant Nadal com l’estiu són moments de retrobaments familiars”, ha afirmat Gabarró. “I efectivament pot passar que s’evidenciïn situacions que durant l’any, com que hi ha poc contacte, no es vegin”. Aleshores pot ser que una persona opti per modificar el seu testament segons el comportament d’un familiar, per no deixar-li tota l’herència a aquest. I, tal com veiem al despatx, els hereus acabaran tenint millores a nivell d’impostos. “Un match entre la voluntat i la fiscalitat”, com ha dit Gabarró.
Les últimes voluntats
Pel que fa a les últimes voluntats, la directora de Gabarró Advocats Herències ha aclarit de què es tracta aquest concepte. Les darreres voluntats per antonomàsia són el testament (civil), que cal diferenciar del testament vital o voluntats anticipades (aquests dos últims fan referència al mateix document o concepte).
El testament vital o voluntats anticipades és un document en el qual es pot deixar per escrit la voluntat d’anticipar la mort natural, en cas de patologia irreversible i final, designant un o més representants que es comunicarien amb l’equip mèdic atesa la impossibilitat del malalt d’emetre la seva voluntat conscient. És molt útil per especificar el tractament del cos un cop produïda la defunció: donació d’òrgans, incineració o no, lloc on dipositar les cendres, funeral, enterrament i tot allò que una persona desitgi.
En qualsevol cas, el testament vital servirà de guia pels familiars que es troben en una situació complexa d’afrontar, la mort imminent d’un ésser estimat i la presa de decisions. En cas d’existir el testament vital, no cal prendre decisions –perquè el malalt les va manifestar quan estava bé– sinó únicament materialitzar-les.
Pel que fa al testament civil, és l’instrument més conegut i utilitzat per deixar els béns en herència.
Les causes
Respecte al fet que siguin més les dones les que fan les darreres voluntats, Meritxell Gabarró ho ha atribuït als treballs de cures però també al fet que exterioritzin més els seus sentiments i per això siguin “més valentes” a l’hora de fer un document sobre què passa si per exemple queden en estat vegetatiu.
Per altra banda, Gabarró també ha comentat: “Jo crec que no és un tema tant de gènere sinó del que hem viscut. Aquells fills que han estat cuidadors dels pares ho tenen clar”. És a dir, ho han viscut i, quan siguin grans, no volen que els seus fills pateixin.
Al final de la intervenció de Gabarró al De boca a orella, s’ha parlat de què passa amb les
herències intestades –quan no hi ha testament– i el difunt fa més de dos anys que conviu en parella (encara que no tinguin papers fets). Podeu recuperar-ne les reflexions al següent enllaç:
La pregunta freqüent d’avui parteix de la següent situació. Som cohereus, és a dir, hem rebut una herència juntament amb altres persones. Però al testament no hi figura com fer la partició dels béns ni s’indica que l’hagi de fer un comptador partidor, un àrbitre o un marmessor.
Hem provat activament d’arribar a un acord amb la resta d’hereus però no hi ha manera. I encara més: fins que no es reparteixi l’herència, tindrem deutes però no béns.
Què podem fer? La directora del nostre departament de Dret Processal, Raquel Franco, ens ho respon en una nova entrega de les nostres FAQ en format vídeo.
Tal com explica Raquel Franco al vídeo, per posar fi a la situació plantejada “l’únic que podem fer, després d’haver-ho intentat tot, és acudir a la via judicial”. S’haurà de fer doncs la divisió judicial de l’herència, que consta de diverses fases.
En primer lloc, en cas que hi hagi desacord en els béns i drets que cal incloure a l’herència, s’haurà de formar l’inventari hereditari. En segon lloc, es designaran els pèrits judicials perquè valorin aquests béns i drets. Després, entrarà en escena el comptador partidor, del qual parla Raquel Franco al vídeo.
Aquesta figura serà l’encarregada de redactar el quadern particional, o el que és el mateix, elaborarà lots dels béns de l’herència amb valor similar i determinarà a qui els assigna. Finalment, caldrà que el jutge faci aprovació d’aquest quadern particional.
Cal dir que tot aquest procés judicial serà més costós en temps i diners que no pas si es fes una negociació al bufet, però hi ha casos en què el jutjat pot ser l’única solució. A Gabarró Advocats -Herències- disposem d’un departament especialista en procediments judicials en matèria successòria per defensar els vostres interessos i drets als tribunals, ja que encara que un o més cohereus no estiguin d’acord en la partició de l’herència, aquesta s’ha de poder dividir i cobrar.
Enguany la nostra felicitació nadalenca està inspirada en un poema de Josep M. de Sagarra, per la connotació de la TERRA, la NISSAGA, la LLAR, que relacionem directament amb la família.
Us desitgem unes bones festes, els millors desitjos per l’any que vindrà i que aquests dies ens serveixin per apropar-nos i gaudir de les nostres respectives FAMÍLIES, nuclears, extenses, polítiques…
L’equip de Gabarró Advocats -Herències-