La pràctica habitual és que la pròpia escriptura d’herència (o el document privat en casos específics) inclogui tant l’acceptació de l’herència com l’adjudicació dels béns, ja sigui per via de la institució d’hereu, de prellegats i de llegats.
Quan el testador hagi previst tot el seu patrimoni amb prellegats o llegats independents a favor de determinades persones, l’adjudicació dels béns hauria de ser senzilla.
Inclús quan les adjudicacions són consensuades pels hereus o previstes al testament, és aconsellable valorar el destí dels béns a heretar a curt i mig termini, per tal de determinar la viabilitat de renúncies o compensacions, amb l’objectiu de minimitzar tant l’impacte fiscal com les possibles controvèrsies pel manteniment dels indivisos (copropietats).
Ara bé, quan no hi ha testament o el testador va disposar tots els seus béns en una única clàusula –que nosaltres no aconsellem- “nomeno hereus de tots els meus béns als meus fills per parts iguals”, és necessària la concurrència de tots els hereus per repartir els béns de l’herència i, sovint, el procés d’adjudicació dels béns és més complex.
Per aquest motiu en molts casos cal la intervenció d’un professional expert en la matèria per assolir l’acord en el repartiment dels béns hereditaris, conjugant la intermediació entre les parts i l’estudi de la fiscalitat.
A Gabarró Advocats -Herències- l’assessorem, li exposem les opcions d’adjudicació a nivell civil i fiscal i, si s’escau, negociem per tal de defensar els seus interessos en l’herència.
